Josep Artigas: “La complexitat del cervell només es pot comparar amb l'univers”

Dins el marc de l’exposició ‘Cinema i Emocions: un viatge a la infància’, que es pot veure al CaixaForum de Lleida fins a finals de juliol, es va programar una conferència de Josep Artigas. El conegut neuròleg infantil i psicòleg de Sabadell, pediatra a l’hospital Taulí de la ciutat vallesana i autor de nombrosos articles científics sobre el funcionament del cervell i l’autisme, va impartir una xerrada intitulada ‘Per què tenim emocions?’ Josep Artigas ja s’ha jubilat, un canvi d’estatus legal que no el priva de continuar fent divulgació científica. De tarannà pausat, té un to de veu tan suau que obliga a escoltar-lo molt atentament.

En el títol de la conferència pregunta per què tenim emocions. Quina és la resposta?

No ho sé.

Em temo que el públic espera alguna cosa més.

El que vull dir és que el tema és tan complex que és molt més el que desconeixem que no pas el que sabem. El cervell és el sistema més complex que existeix, només es pot comparar amb l’univers. Avui en dia sabem poc, tan de l’un com de l’altre. Això no vol dir que no s’hagin escrit milions d’articles sobre el tema. L’ordinador més complex del món és insignificant en comparació amb el nostre cervell.

I com més complex és el nostre cervell, més complexes són les nostres emocions?

Sí, encara que potser hem de puntualitzar algunes afirmacions. Hi ha gent que pensa que les emocions són al cervell, i no és cert. Les emocions són reaccions del cos, després tenim els sentiments, que són la lectura mental que fem d’aquestes reaccions. La materialització emocional és corporal, quan sentim un pessigolleig al trobar-nos amb una persona concreta i el cor se’ns accelera. D’aquestes reaccions fisiològiques el cervell en fa una lectura i arriba a la conclusió que estem enamorats.

Necessitem posar nom a les emocions?

Ni més ni menys. Exacte. Llegint la notícia d’un testimoni d’abusos sexuals explicava que de petit no entenia què passava ni què sentia. Va ser amb el pas dels anys que va ser capaç de posar-hi nom. Fins que no va racionalitzar-ho no va poder saber ni entendre què li havien fet i què havia sentit.

Si són reaccions, vol dir que són instintives?

En gran part, sí, però el llenguatge, la cultura, l’entorn social té molta influència en les emocions. Les primàries, com la por, l’alegria o el patiment. Aquestes són instintives perquè són bàsiques per a la supervivència. La por serveix per evitar el perill, si tens ansietat tendeixes a protegir-te d’una possible amenaça. L’atractiu sexual és una emoció bàsica per a la supervivència de l’espècie.

Una vegada tenim cobertes les necessitats bàsiques per al nostre dia a dia, quina funció tenen les emocions?

Per tenir consciència de nosaltres mateixos. Si només raonéssim seríem robots. Les emocions són adaptatives. Com que els Homo sapien

s

són complicats també ho són les nostres emocions. El nostre cervell processa l’entorn i reacciona segons el que tens aquí dins [senyala el cap]. Estem condicionats pels nostres gens i per com interaccionen entre ells i en com s’expressen davant la influència del món exterior. Les nostres reaccions també estan condicionades per les connexions neuronals i les experiències vitals. Tots tenim patrons connectius que reaccionen davant de determinades situacions. Aquesta complexitat funciona diferent en cada persona.

Es poden trobar patrons comuns?

Sí, però els patrons són heterogenis i molt poc categòrics. Què vol dir que una persona és molt divertida? Això varia segons la lectura que en fa cadascú.

Quan veu un anunci de cotxe per la televisió que el convida a seguir les seues emocions, que pensa?

Que ens volen vendre felicitat en lloc de cotxes, una dinàmica que ens esclavitza perquè relaciona el benestar amb el fet de consumir.