Isaac Martínez: “A la vida mai se sap on poden aparèixer noves i bones oportunitats”

Com arriba un noi com vostè a un lloc com aquest?

A la final del concurs hi ha d’haver cinquanta-dos nois, un per província. Si no hi ha cap delegació territorial per organitzar un càsting, com és el cas de Lleida, feien una recerca a través de les xarxes socials.

En quines xarxes té perfil?

Twitter, que no utilitzo gaire, Facebook i Instagram.

Explicava que el van contactar.

Em van enviar un missatge privat per Instagram i com que hi vaig demostrar un cert interès, em van trucar. Al començament vaig dubtar una mica, fins i tot vaig pensar que potser era una broma, però de seguida vaig veure que era de veritat.

Va haver de passar alguna prova?

Acceptar les condicions que em proposaven.

Sap si hi havia molts candidats?

La veritat és que no.

Una vegada escollit, quin era el següent pas?

Donar visibilitat a la candidatura a través de les xarxes. Penjar fotos del que faig, dels meus entrenaments, algunes fotos una mica més de model i després del que jo consideri que dóna una bona imatge de mi. Ara estem en una fase de votació popular i la gent entra als nostres perfils per votar-nos.

Al seu entorn com s’ho van prendre?

A la meua nòvia li va fer més il·lusió que a mi; els amics van fer broma i la família em va dir que vigilés, tenien por. Després van veure que era seriós i ja em van dir que m’ho passés bé i en tragués el màxim profit.

Què n’espera, d’una experiència com aquesta?

Aprendre com funciona un esdeveniment d’aquesta mena, començar a saber com és el món de la moda. No tinc cap tipus d’experiència en aquest sector.

Li interessa?

A la vida mai se sap on poden aparèixer noves i bones oportunitats, potser d’aquest concurs em surten opcions per fer de model. No ho descarto, tampoc no seria una feina que s’allunyés del que faig ara.

Entrenador personal. Estudia Inefc i Fisioteràpia.

Al final és treballar amb el cos, cuidar-se i treure’n la millor versió possible. M’agrada el treball de recuperació esportiva després d’una lesió.

Té molts fronts oberts, quina és la prioritat?

De moment són els estudis. Ara he d’acabar els treballs de final de grau i per a mi és el més important.

Els fan alguna promesa més enllà del concurs?

Només els tres finalistes tenen algun contracte publicitari, els altres quaranta-nou ens hem de buscar la vida. Cadascú ha de saber treure partit de la situació, potser alguns només ho veuen com un joc i d’altres que hi aposten més fort perquè ho volen convertir en un trampolí per a la seua carrera de model.

El concurs és alguna cosa més que passejar-se sobre una passarel·la. Sap què els faran fer?

El concurs dura una setmana i s’organitza a Villanueva de Jara, a Conca. Allà estarem concentrats i cada dia ens faran fer proves diferents: algunes seran més esportives o físiques, d’altres més de model (com posar amb banyador per a una sessió de fotos) i d’altres són desfilades amb vestits de gala o regionals.

Aquest últim ja el té?

No encara, de moment estic investigant per saber quin és el més representatiu.