Anna Giribet: “Deixar l'economia per FiraTàrrega era un tren que no podia deixar escapar”

Ella és economista, especialitzada en econometria i amb una carrera professional encaminada a la gestió de residus. Un bon dia, però, va tenir la valentia de prendre una decisió d’aquelles que et canvien la vida (almenys durant un temps) i va seguir el Jordi Duran en la seva aventura de dirigir FiraTàrrega. Aquesta edició el relleva. Aquí ens ho explica.

Quins objectius s’ha marcat per aquesta edició, la primera en què estarà al capdavant de FiraTàrrega?

Més que marcar-me un objectiu concret per enguany, el que en realitat m’he plantejat són unes línies artístiques que s’han de complir en aquests cinc anys que vénen en un futur. Jo sóc de treballar a llarg termini. Aleshores, artísticament, el que m’he proposat són les quatre línies que parlen de territori, de la identitat, del compromís i de la reflexió. És quelcom que comença enguany però que ha d’agafar envergadura amb el temps.

De què parla quan parla de territori?

Sempre dic que nosaltres, Tàrrega, som perifèria. I jo en concret sóc d’un poble petit, Vilanova de Bellpuig. Des de sempre hem tractat des del petit, poques persones, poques coses... Per això crec que hem de reivindicar el fet diferencial de ser locals, que no té res a veure amb el provincianisme, sinó una cosa local que pot ser global i es pot extrapolar a la vegada, ser important a nivell internacional. Què reivindiquem del territori? Les tipicitats regionals que ens fan diferents. Això no vol dir a nivell de província, també les Terres de l’Ebre o llocs perifèric amb propostes artístiques tan interessants com la de l’asturià Rodrigo Cuevas, que també reivindica les cultures agrícoles i pageses. És la manera de reivindicar que estem orgullosos d’aquesta perifèria i reivindicar que també tenim moltes coses a dir.

Com acaba una economista dirigint FiraTàrrega?

Vaig estudiar Economia i en acabar, 2 anys a Irlanda, a la Dublin Bussiness School. Vaig tornar a Barcelona i vaig cursar un doctorat en Econometria. En acabar vaig començar a treballar a l’Agència Catalana de Residus. Abans, mentre estudiava a l’institut de Bellpuig havia fet teatre, i en un moment donat aquells amb qui ho havíem fet em van avisar que es creava un grup de teatre amateur i em van convidar a formar-ne part. No vaig dubtar a apuntar-m’hi perquè m’encanta, i la cultura i la música sempre havien estat presents a casa. Qui era el professor? El Jordi Duran. Va ser quan ens vam conèixer. Quan el van seleccionar com a director artístic de FiraTàrrega, em va demanar ser la seva mà dreta. Aquí es quan faig el salt de l’economia a les arts de carrer i els últims vuit anys he estat adjunta a direcció artística.

Va tenir vertigen?

I tant! Vivia a Barcelona i professionalment, tenia un contracte fix i la carrera ben encarada a l’Agència Catalana de Residus. Hi estava molt bé, vaig aprendre molt i tenia unes companyes i companys fantàstics. També és cert que era molt jove, i quan el Jordi em va fer aquesta oferta vaig tenir clar que deixar l’economia per FiraTàrrega era un d’aquells trens a la vida que no pots deixar escapar.

S’ha tornat a traslladar a l’Urgell?

No. Podríem dir que visc a l’A2 (riu). Visc entre Vilanova de l’Urgell, Tàrrega i Barcelona, on resulta clau estar-hi perquè a nivell teatral hi passen moltes coses. Trepitjo molt territori i això també és important.