PERFIL
Alba Canas: “A Alemanya i a França hi ha més cultura de música electrònica”
El dissabte a la nit es posa al comandament d’un exèrcit d’aparells electrònics per fer ballar centenars de joves en un club de Berlín i el dilluns a primera hora entra a l’aula per fer classes de música a nens i nenes de sis o set anys a Barcelona. La targarina Alba Canas té una doble vida, mestra de primària i productora de música electrònica. Com a Nolah, aquest és el seu nom artístic, l’Alba està girant per tot el món amb les seues actuacions en directe de deep house i techno melòdic
Amb sis anys va començar a estudiar a l’Escola de Música de Tàrrega i de ben joveneta que ja tocava la guitarra amb diferents grups de l’Urgell fent versions i cançons de rock. Avui produeix música electrònica sota el segell de Nolah i gira el seus directes arreu del món. Entre setmana canvia les cabines de les discoteques per les aules.
És fàcil combinar aquestes dues feines?
No gaire, sobretot els dilluns quan he passat el cap de setmana lluny de casa. Són dues feines que m’apassionen i tampoc no veig el moment d’haver d’escollir. Fer de mestra també m’ajuda a tocar de peus a terra, ja que si viatjo per actuar sovint et posen un xofer i et porten a sopar, un tracte que no té res a veure amb el meu dia a dia.
Com va fer el salt de la guitarra als sintetitzadors?
Tenia ganes de fer la meua pròpia música i a poc a poc vaig anar descobrint que els aparells electrònics tenien moltes possibilitats. El punt d’inflexió va ser un curs de tres mesos en una escola de Barcelona d’edició musical. Al començament la meua intenció era utilitzar-los per complementar la guitarra, que és el meu instrument, però no me’n vaig sortir i vaig evolucionar cap una electrònica molt pop. La veritat és que no és la música que més escolto ni la que tenia pensat fer.
Quines influències van dur-la a aquest terreny?
De joveneta havia anat a discoteques com la Florida, però era més per la festa que la música, ja que si estava a casa no escoltava música electrònica. He passat èpoques que escoltava indie, però les bandes que potser em van marcar per dur-me on sóc ara van ser Radiohead i Muse.
Pop de primera amb moltes dosis d’electrònica.
Exacte.
Amb quines etiquetes se sent còmoda?
Sovint m’encasellen en el progressive i el deep house, i des de fa un temps també s’ha creat el concepte de techno melòdic.
Se la valora més a fora que no pas aquí?
Tampoc és això, el que passa és que Alemanya és un país amb una cultura de la música electrònica molt més profunda i estesa, i a França també hi ha una bona escena que valora el tipus de sessions que faig jo. A Barcelona ara hi ha locals com l’Input, el CityHall o La Terrazza on pots escoltar bones sessions underground.
Sessions en directe com les seues?
També.
En què consisteixen exactament?
Bàsicament és com un concert. Utilitzo aparells electrònics per fer música en directe, creo els temes a partir de bases i pistes que després manipulo i hi vaig afegint capes de sons. Porto sempre una base prefixada i després evoluciono segons la gent i el lloc perquè no és el mateix actuar en un festival de dia a les set de la tarda que fer-ho en un club quan són les quatre de la matinada.
Quan li toca treballar tan tard com s’organitza?
Em quedo a l’hotel i vaig una hora abans per veure l’ambient i començar a connectar amb la gent, molt poques vegades em quedo de festa fins a les tantes.