Mireia Biosca: “Les vacunes són un sistema de protecció col·lectiva i vacunar-se, un acte solidari”

Els debats sobre la conveniència de les vacunes no són ‘mainstream’ al nostre país, però els diferents brots de xarampió que s’han produït arreu d’Europa i els Estats Units els darrers temps han posat en alerta les autoritats sanitàries. La pediatra Mireia Biosca fa onze anys que treballa en atenció primària i forma part del grup de promoció de l’alletament i la criança natural Llavors de vincle de les terres de Lleida. Des de l’experiència i el coneixement, Mireia Biosca aposta per escoltar els pares que no volen vacunar i aportar arguments científics i dades contrastables per llimar les reticències. El 1998 la revista científica

The

Lancet

publicava un article en el qual s’afirmava que la vacuna contra el xarampió MMR que s’administrava aleshores al Regne Unit podia provocar autisme. Vint anys més tard la pediatra Mireia Biosca encara escolta aquesta por com un argument per no vacunar els fills. Si l’autor només s’atrevia a insinuar-ho com una hipòtesi, ara s’esgrimeix com una afirmació.

Què hi ha del cert en aquesta història?

La mateixa revista va desautoritzar l’article en comprovar que les fonts de l’estudi, desenvolupat a partir de l’anàlisi de dotze nens, eren errònies o falses. Ell mateix va ser condemnat anys més tard per conflicte d’interessos perquè a l’època que va fer l’article contra MMR ell estava mirant de patentar la seua pròpia vacuna. No és cert que en les darreres dècades hagi augmentat el número de persones amb autisme i encara és més fals la relació amb les vacunes. El que passa és que han augmentat el número de persones diagnosticades, que és diferent.

Exactament, les vacunes què són i per a què serveixen?

Una substància que s’administra en la dosi justa perquè el nostre cos reconegui aquell bacteri o virus com una amenaça potencial i es prepari per al dia que arribi de veres. Aleshores el cos està preparat i quan arriba el moment no deixa que desenvolupi la malaltia. Les vacunes creen memòria en els nostres cossos, algunes de per vida i altres per uns quants anys. A pediatria sobretot ens centrem en les infantils.

Els que són reticents a la seua aplicació sempre poden esgrimir que és una decisió personal.

I la llei actual així ho contempla. En el calendari de vacunes n’hi ha que estan subvencionades per la sanitat pública i d’altres que són recomanades però que han de pagar els pares de la seua butxaca. El que no contempla la llei és obligar els pares a vacunar els seus fills.

Vostè què en pensa?

Amb dades del 2016 podem dir que a Catalunya es vacuna més del 93% de la població menor de quatre anys. Aquesta una dada bastant bona i tot indica que actualment ens movem en aquests percentatges. En aquest escenari és millor el respecte i la persuasió que no pas la vacunació obligatòria.

Hi ha països com Itàlia que opten per la vacunació obligatòria i altres, com Holanda, que debaten la possibilitat de prohibir l’accés a escoles públiques de criatures no vacunades.

A l’estat espanyol s’han donat casos de sentències judicials que obliguen a la vacunació d’unes criatures en concret, però en general no és l’opció que es defensa des del Col·legi de Pediatres de Catalunya. Hem de tenir en compte que la gent que té dubtes o que no vol vacunar els seus fills és perquè estan molt preocupats per la salut. No és una decisió que han pres per deixadesa sinó perquè s’han fet preguntes i han arribat a aquestes respostes. En general tenen por i fan afirmacions que realment estan poc fonamentades.

Com la de l’autisme.

Causa més rebombori mediàtic un cas aïllat de problemes atribuït a les vacunes que els milions de vides que salven. Els contraris a les vacunes aprofiten aquests casos, encara que no siguin certs, per fer campanya contra un sistema de protecció que evita milions de contagis i de morts cada any. La por i la conspiració són molt atractius. Però l’experiència ens demostra que escoltar, explicar, aportar dades i respectar que no pas imposar. Com que no poden aportar cap estudi científic que avali aquesta teoria, els que són realment gent crítica i oberta de ment estan disposades a parlar-ne i escoltar el que podem dir-los des dels col·lectius professionals.

Tornem a la idea de la llibertat individual. Si els pares no vacunen sempre poden argumentar que és la seua responsabilitat.

Les vacunes són una mesura de protecció col·lectiva. És evident que tenen un efecte directe en la persona que les rep, però la idea és que el percentatge de gent vacunada sigui al més alt possible, així els virus i els bacteris ho tenen més complicat per trobar cossos on viure i per arribar a les persones que no es poden vacunar, com les immunodeprimides. En aquest sentit, vacunar els fills no és només un acte de responsabilitat amb la seua salut, sinó també un acte de solidaritat amb aquells que per motius de salut no poden fer-ho i són més vulnerables.

També hi ha por a les reaccions al·lèrgiques.

Les dades diuen que només es dona en una criatura de cada milió. I en el cas que passés tindríem temps i recursos per reaccionar. El que la gent no té en compte són les conseqüències en el cas que rebrotessin malalties com la poliomelitis, la meningitis, el xarrampió o l’hepatitis. Hem de pensar que es calcula que una persona infectada pot transmetre la malaltia a deu més, si passa en un entorn desprotegit es pot generar una situació d’emergència molt perillosa.

En dues generacions hem oblidat els danys que poden causar aquestes malalties?

Absolutament, no estem parlant d’un refredat sinó de problemes per a la salut de les persones que no es veuen des de fa moltes dècades. La meningitis té una mortaldat del 10% i un risc de seqüèl·les permanentes del 20-30% entre els supervivents com amputacions o retards cognitius. La síndrome postpòlio vol dir fatiga crònica i una debilitat muscular progressiva. De la diftèria en vam tenir un desgraciat exemple a Olot fa un parell d’anys i en el cas del xarrampió es pot complicar el quadre mèdic fins a provocar pneumònies greus o sordesa de per vida. Potser algú molt cínic pot considerar que és una manera natural de regular la població, però el nostre objectiu amb aquestes malalties és aconseguir eradicar-les.

Això és possible?

Si tot el món tingués accés a les vacunes i la gent fos responsable, sí. La verola s’ha donat oficialment com a extingida a nivell mundial gràcies a l’aplicació de la vacuna. Per ordre de l’Organització Mundial de la Salut es guarden dues mostres de la malaltia als Estats Units i a Rússia per si en un futur tornés a aparèixer poder reaccionar i fabricar vacunes una altra vegada.

Quin paper juga la llet materna en la creació d’anticossos en els nadons i com afecta fer una vida sana en aquesta línia?

Com a pediatra sóc una gran defensora de la lactància materna i penso que en aquest sentit encara tenim molta feina per fer. La societat no és prou conscient dels beneficis de la llet materna en la salut dels infants i molta gent encara fa sentir malament a les mares que alleten en llocs públics en lloc de fer-les sentir còmodes i respectar-les. Però ha de quedar clar que en cap cas no estem protegint els nostres fills d’aquestes malalties. Ni que la mare l’hagi passada o hagi estat vacunada. Fer una vida sana és molt important per tenir bones defenses i viure més i millor, però pensar que una bona dieta ens protegeix de contraure una meningitis en el cas que ens afecti el virus és absurd.

Què passaria si els contraris a les vacunes aconseguissin eradicar-les del calendari del sistema?

Que retrocediríem un parell de generacions en termes de mortaldat infantil amb especial afectació als col·lectius socials més vulnerables.