Luis Horrillo: “Actualment, la ciutadania ha d'estar més atenta que mai a les fake news”

L’historiador Luis Horrillo, vicepresident de l’Associació Espanyola del Professorat d’Història i Geografia (AEPHG) des del 2016, excerceix com a professor d’història a l’Institut bilingüe Cervantes de Madrid, on és coordinador del programa de Batxillerat Internacional. Actualment està inmers en el seu doctorat, basat en les relacions internacionals entre 1935-1942, i d’aquí sorgeix la seva especialització en l’espionatge de començaments del segle XX. Recentment en va parlar a Lleida.

Coordinador del cicle de conferències

L’espionatge d’entreguerres

, que s’ha impartit recentment a CaixaForum Lleida, l’historiador Luis Horrillo és tot un expert en els secrets que van caracteritzar, i caracteritzen, aquesta pràctica, molts cops decisiva per als esdeveniments que marquen la Història.

Quins són aquests grans secrets de l’espionatge de què parla el cicle?

Aquest cicle sorgeix com a conseqüència d’un altre d’anterior en què parlàvem de la Primera Guerra Mundial. Allí molta gent preguntava sobre els orígens i els secrets de l’espionatge. Allí quedava molt palès que, quan acaba la Primera Guerra Mundial, malgrat els intents de la Conferència de Pau de París, no es crearà un món més estable. Més aviat el contrari. Malgrat els 14 punts de Wilson [el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units] d’evitar la diplomàcia secreta, el que veiem és que Europa desapareix, igual que els grans imperis alemanys, austríac, otomà, rus i això significarà l’arribada dels països totalitaris, primer a Rússia i després a Alemanya. Això contribuirà al reforçament de l’espionatge, amb casos com ‘la Carta Zinóviev’ o el ‘Cas Arcos’.

Què és la Carta Zinóviev?

És quelcom molt interessant. Suposadament és una carta que va escriure l’aleshores líder de la Internacional Comunista, Grigori Zinóviev. Aparentment era una directiva de la Internacional Comunista per al Partit Comunista de Gran Bretanya en què suposadament animava a votar el Partit Laborista i a fomentar la subversió a l’exèrcit britànic perquè fomentés una revolució a l’estil de la bolxevic, suposadament signada per Zinóviev. Cal tenir en compte que en aquell moment era la primera vegada a la història que governava el Partit Laborista a Gran Bretanya. Aquesta carta va arribar als diferents serveis secrets britànics al setembre i un mes després, el 24 d’octubre, pocs dies abans de les eleccions del 29 d’octubre es va filtrar a la premsa, al diari conservador

Daily Mirror

. Va ser una bomba política i els laboristes van perdre les eleccions. Un mes més tard es va demostrar que era falsa i que el partit conservador havia participat en la filtració. Hi ha historiadors que afirmen que els laboristes van perdre per això, però les teories més modernes advoquen que va ser perquè conservador i el liberal es van aliar.

I el Cas Arcos?

Si l’anterior és un exemple en què la Rússia bolxevic no hi va tenir res a veure malgrat gaudir –juntament amb el Regne Unit– dels millors recursos en matèria d’espionatge, el Cas Arcos posa de manifest com la Rússia bolxevic tenia tants recursos en matèria d’espionatge en el període d’entreguerres perquè hi invertia molts diners. Stalin estava molt interessat tant a perseguir enemics interiors com a expandir la revolució a l’exterior. Arcos era una empresa de la Unió Soviètica amb capital rus, però això no se sabia en aquell moment. Era una empresa formada per agents soviètics que operaven al Regne Unit per captar secrets, però sobretot industrials, però l’MI-5 els va punxar els telèfons i se’n va adonar. Van intervenir l’empresa, però ho van fer fatal, i no van trobar res. El motiu és que el president Stanley Baldwin en va parlar al Parlament i quan els russos se’n van adonar van intervenir l’empresa i no van trobar cap rastre. A més van tenir temps de tornar a encriptar els seus codis amb un sistema que en aquell moment era indesxifrable.

Tots aquests temors estaven justificats?

Sí. Era un context molt complicat: la revolució bolxevic, l’estiu vermell anglès... Després de la Primera Guerra Mundial, el món no és estable.

I actualment, què podem dir de l’espionatge, en quin estadi estaria?

La caiguda del mur de Berlín i la fi del segle XX no ha suposat que sigui un període més estable, sinó al contrari: el ressorgiment de la carrera armamentística en alguns països, un ressorgiment de l’espionatge, i la ciutadania ha d’estar més alerta que mai amb les anomenades fake news

.

Han existit sempre, però ara són molt visibles. Només cal mirar el cas l’agent rus Skripal, que va ser enverinat el 2018 al Regne Unit juntament amb la seva filla Iúlia.