Toni Gasa: “Sempre m'ha captivat el dilema entre el que vols ser i el que la societat espera que siguis”

El lleidatà Toni Gasa s’estrena en narrativa amb una novel·la en la qual els personatges es debaten constantment entre l’instint i la raó. Ambientada entre Barcelona i l’Empordà, ‘Tormenta de verano’ (Milenio, 2020) és un triangle amorós en el qual se citen totes les pors, desitjos, somnis i contradiccions que formen part del complex terreny de l’amor. Llicenciat en Periodisme per la UAB, Gasa fa molts anys que treballa al sector de la moda.

S’ha especialitzat en comunicació al sector de la moda i ja fa vuit anys que viu a Madrid.

Tormenta de verano

no és la primera novel·la que escriu sinó la primera que publica. Quedem un divendres a primera hora del matí.

Qui és Toni Gasa?

En el fons potser encara no tinc clar ni qui vull ser, tot i que penso que amb l’edat m’hi vaig acostant cada vegada més. A nivell professional ho tinc força encarrilat, des del punt de vista personal intento gaudir de la vida i alhora ser agraït amb el que tinc i sóc conscient del que he aconseguit. Busco l’harmonia entre la feina, els amics, la família i la parella.

Això és el que busca la Victòria, una de les protagonistes, encara que se li esguerra completament.

Ella és un personatge educat per buscar una vida molt ordenada, i el que li passa és que les passions la superen. Aquí hi ha el dilema: jugar i arriscar o fer un pas enrere i refugiar-se en el confort. Jo crec que s’ha de jugar sempre.

Hi ha una apologia de seguir el cor i l’instint?

No ho he volgut deixar clar, això és una elecció molt personal. Els personatges es debaten entre aquestes dues aigües i penso que cadascú ha de ser lliure de fer allò que més li interessa i el fa sentir millor.

És la seua primera novel·la.

Publicada, sí. En tinc una altra que vaig escriure abans d’aquesta guardada en un calaix. No crec que mai vegi la llum. A banda també tinc molts escrits personals i contes.

La novel·la està ben travada, manté un bon ritme fins al final.

Tenia la història molt clara des del començament. En el meu procés d’escriptura, sigui professional o personal, sempre he de tenir molt clar què vull explicar. Dedico el temps que faci falta a pensar abans no em poso a escriure.

I què volia explicar a ‘Tormenta de verano’?

A mesura que et vas fent gran acumules experiències, ja siguin pròpies o les de gent que coneixes. Sempre m’ha captivat el dilema entre el que vols ser i el que la societat espera que siguis; entre la vida que volem i la que ens tocaria pel lloc on hem nascut.

Els personatges són més aviat de classe alta.

Els tres han nascut en un entorn acomodat i d’entrada això pot fer pensar que els seus problemes són menors.

A priori, si ets de Ciutat Jardí, tens uns dilemes vitals més hedonistes que si has nascut als Blocs Joan Carles de Lleida.

Està clar que tenen menys problemes econòmics i més oportunitats socials. També és cert que totes les persones tenim unes pulsions inherents a la condició humana. Els dubtes que els assetgen són universals.

Carlo és un artista que respon al perfil de pintor que atreu l’atenció de dones col·leccionistes.

Ell és una víctima d’ell mateix, d’aquesta personalitat tan sensible i alhora intensa. Com que la seua manera d’estar al món és tan diferent a la majoria, això el condiciona a l’hora de gestionar les emocions. L’artista de veritat té un do especial i es relaciona amb el món d’una manera especial. El viu, percep i plasma de manera particular. Aquesta manera de relacionar-se amb el món implica les persones. Aquests artistes són seductors i sempre hi ha gent disposada a deixar-se atreure pel seu magnetisme.