Emlan: “Visc el confinament component molt i trobant noves maneres de produir”

El seu nom oficial és Arnau Moreno, però a aquest músic lleidatà el coneixem molt millor com a Emlan. Va treure el seu primer senzill,

Diu que

Volveremos

(LCM Records) sorgeix després d’un bloqueig creatiu. D’entrada el títol sembla força optimista.

Després de treure el primer single,

Tira de la manta

, vaig passar per un bloqueig; no sabia ben bé cap on tirar a nivell de producció. I quan dic “volveremos a ser grandes” vull donar un missatge de positivisme, explicar que cadascú en el seu dia a dia pot sortir d’una etapa dolenta i mirar endavant, cap a una època més bona. Es una cançó molt íntima i introspectiva i, de fet, escriure-la em va fer canviar el xip i començar a viure d’una manera més lliure, menys restrictiva i sense xarxa.

Va identificar el motiu del seu bloqueig?

Penso que podria ser una mica de tot. En el meu cas, el fet de treure el primer disc amb el Miki [Núñez] i que anés tan bé, era molt satisfactori. Alhora, però, em feia preguntar-me si havia agradat tant perquè estava amb el col·laborador que estava o bé en realitat era únicament el tema el que havia arribat a la gent. El segon single donaria resposta a això. A més a més, ja parlant exclusivament de mi, hi havia allò de pensar, “bé, en aquest primer tema m’he buidat, he llançat el meu projecte... i ara què? Segueixo en aquesta línia? Una altra?...” Era sobretot aquesta mena d’indecisió la que tenia, no tant pensar si el segon single estaria a l’alçada.

Com va començar a interessar-se pel món de la música?

De petit jugava a bàsquet. Era una de les meves passions, però vaig tenir una malaltia de creixement a les cames i els peus que em van obligar a deixar-ho, així que m’havia de buscar una altra distracció, quelcom que m’apassionés. Un bon dia van arribar a les meves mans un piano i una guitarra. Aleshores em vaig començar a interessar pel so i a fer les meves pròpies cançons. Així va començar la història. Després em va començar a atreure el darrere de l’escenari i vaig començar a col·laborar amb grups com Koers fent de

road manager

o La Pegatina fins que finalment vaig tenir clar que volia llençar el meu propi projecte. Això sí, eh, tot el que t’he dit, sempre combinat amb mil feines de professor de música, guitarrista a diferents bandes, etc., però no ha estat fins ara que no he volgut llançar el meu propi projecte.

Què li agrada plasmar a les seves cançons?

Abans de posar-me amb una cançó, la lletra, la música, tot, el que tinc és un concepte, una idea global del missatge que vull donar. A partir d’aquí creo la música i després la lletra. M’agrada parlar de vivències i experiències que he passat. Si no ho he viscut em sembla fals. Ho puc fer, però no m’hi trobo tan identificat. M’agrada parlar, sobretot, del procés que porta d’un moment dolent a un de bo, un canvi de xip que et porta a descobrir una etapa nova. A més a més, busco que siguin missatges positivistes, perquè és la manera com penso i com visc. Sé que és un tòpic molt utilitzat, però això no fa que sigui menys veritat ni menys important. I més avui en dia que amb la pandèmia i el confinament hi ha molts missatges negatius.

Parlant del confinament, com el viu?

Tot i que habitualment visc a Barcelona, aquests dies els passo a casa meva, a Torrefarrera. He de reconèixer que visc el confinament component molt i trobant noves maneres de produir que fins ara no havia provat per falta de temps. S’ha convertit en una experiència i una oportunitat per descobrir coses noves. Crec que aquests dies els artistes tenim la responsabilitat d’entretenir una mica, això sí, sempre donant valor al que fem. Em refereixo que la música té un gran poder d’abstracció en aquell que l’escolta i poder contribuir a això en dies com els que passem, és cabdal.

Per això han tret ara el single i no han esperat a després?

En part sí. Estava previst per aquestes dates, així com tocar al Primavera Pop a començaments d’abril, que evidentment s’ha ajornat. Però en dies com aquests, lletres com la de

Volveremos

prenen una rellevància especial i és bonic poder oferir-la al públic.