Laura Farré: “La música i les matemàtiques estan molt connectades”

Pianista, investigadora i matemàtica. La Laura Farré va actuar recentment a la capital del Segrià, en el marc del festival Musiquem Lleida. Nominada com a Rising Star per la BBC Music Magazine, actualment és estudiant de doctorat al Royal Birmingham Conservatoire. El seu àlbum de debut

“Un model per als artistes joves que produeixin els seus àlbums de debut”. D’aquesta manera es va descriure el seu primer treball a la revista

Classical Music Magazine.

Ara, en el disc que preveu publicar a finals d’any busca, entre moltes altres coses, posar en valor compositores actuals.

Quina relació tenen la música i les matemàtiques?

La música i les matemàtiques estan molt connectades. Jo vaig fer la carrera de Matemàtiques a la UPC i la de piano i un màster a l’ESMUC. Ara, amb el doctorat estic connectant les dos disciplines en el camp de la memòria musical. He desenvolupat també un mètode per memoritzar partitures, especialment de música contemporània, que en general són molt difícils d’aprendre i especialment de memoritzar. Les matemàtiques em permeten simplificar les partitures i escalonar els processos d’aprenentatge i memorització. Però a part d’això hi ha moltíssimes altres connexions entre ambdues.

Com ara?

A nivell rítmic i harmònic, la música es pot fonamentar en les matemàtiques: tot el que és l’espectre físic de la producció d’un so, l’ona sonora, com els instruments poden produir determinades freqüències, el timbre dels instruments, com es dissenyen les sales de concerts per tal que tinguin una determinada acústica...

A finals d’any té previst publicar el seu segon disc,

Nimbus

, amb la discogràfica segarrenca Seed Music. Què ens en pot avançar?

És un disc que continua amb el meu projecte de voler divulgar la música contemporània entre el públic general, cosa que ja vaig fer amb el meu anterior treball,

The French Reverie

. Un altre punt de connexió és que d’alguna manera complementa un homenatge a la figura d’Olivier Messiaen, un compositor francès del segle XX. També utilitzo l’aigua com a concepte i com a font d’inspiració, que diversos compositors han utilitzat per d’alguna manera crear una textura determinada en el procés creatiu d’una obra. I a part d’això, promociono bastant compositores, que en el primer disc no ho vaig poder fer.

L’anterior disc va ser autoeditat. És l’única manera de fer el que l’artista publiqui, sense dependre dels criteris dels segells?

Jo em vaig trobar que amb el primer disc volia fer una aposta molt arriscada perquè era un disc completament de música contemporània d’autors que al públic general no li sonen gaire. A les discogràfiques sempre els fan por fer aquest tipus de propostes, especialment quan provenen d’un artista debutant. I em vaig trobar que el Verkami per mi era la fórmula perfecta per poder tirar endavant aquest projecte sense haver de sacrificar l’essència, la idea que hi havia darrere, i també em permetia apropar-me al públic potencial.

És necessari marxar del país per formar-se bé musicalment?

En el meu cas, em volia especialitzar en música contemporània i quan jo estudiava aquí no hi havia res de semblant. També és cert que marxar fora, almenys en el meu cas, ha estat una experiència molt bona perquè implica començar de zero, esforçar-te molt més, buscar els teus públics potencials... A més, tot el que aprens, quan tornes ho pots incorporar.