Xesco Espar: “Fracassar és apropar-te a l'èxit, però menys del que esperaves”

Amb arrels a Organyà, d’on són el seu pare i els avis, Xesco Espar (Barcelona, 1963) ha estat jugador i entrenador d’handbol i ha desenvolupat bona part de la seva carrera al FC Barcelona, amb el qual va guanyar diferents copes i lligues. Actualment és expert en equips d’elit i lideratge. Sap com motivar, inspirar i orientar-los per aconseguir els seus objectius, a primera vista, potser aparentment inabastables. La seva estratègia implica buscar la transformació personal i afrontar cada problema com un petit repte. Ara bé, en tot, s’hi ha de posar el cor.

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, màster en Psicologia de l’Aprenentatge, conferenciant internacional, expert en alt rendiment, formador i escriptor, els darrers anys ha dut a terme una notable tasca de motivació tant en empreses com en equips esportius. Després de la gran acceptació de

Jugar con el corazón

acaba de publicar

La libreta

, en què, entre altres aspectes, aborda la importància dels hàbits per triomfar.

Per aconseguir l’èxit, són més importants els hàbits que l’esforç?

Tots dos ho són, cadascun en la seva mesura. Per aconseguir l’èxit és més important l’esforç que els hàbits, ara bé, per mantenir-lo entren en joc els hàbits, que són els que a llarg termini mantenen l’èxit.

El llibre el divideix en deu hàbits, quins són més importants?

Sí, els he acotat a deu, perquè és un número fàcil de recordar, però alguns s’encavallen amb altres. Per exemple, la disciplina amb l’automotivació. L’ambició, l’excel·lència, l’automotivació, recuperar-se dels fracassos, liderar el teu equip o companys, saber treballar en equip, viure el present... tot això pertany, en el fons també a la vida quotidiana.

Com podem aconseguir el que ens proposem?

En primer lloc, tenint molt clar què volem. Massa vegades moltes persones només en tenen una idea vaga. Si vull canviar de casa, per exemple, el primer que he de fer és posar-me una data, perquè a partir de la cosa concreta i la data puc començar a treballar. Per exemple, això vol dir que per tal dia he de tenir x diners per comprar-me la casa. A partir d’aquí, hem de veure en qui ens hem de convertir per merèixer-ho. Pots voler quelcom, però si no t’ho mereixes, ningú t’ho portarà. Has de treballar per canviar les teves habilitats. Sempre hi ha un doble camí, de treball i de formació personal. I tercer, si el que vols és molt gran, necessitaràs un equip que t’ajudi. Aquest és l’inici per aconseguir-ho. Per mantenir-ho, és més una qüestió d’hàbits, perquè un cop ho tens, tendeixes a pensar que és pel talent, no pel teu esforç. Deixes d’esforçar-te i els resultats no venen. Has de pujar de nivell tots els hàbits que fan referència a l’esforç, com l’ambició, superació dels petits fracassos, excel·lència, fer bé les coses... perquè has aconseguit una cosa que estava per damunt del teu nivell.

Tenim massa estigmatitzats els fracassos?

Et diré una frase que he descobert fa poc: “El fracàs no és el contrari de l’èxit, el contrari de l’èxit és no intentar-ho.” El fracàs està a mig camí de l’èxit. Per què la gent té por al fracàs? Perquè creu que fracassar és allunyar-te de l’èxit i no és així. Fracassar és apropar-te a l’èxit, però apropar-t’hi menys del que esperaves. El que és un fracàs rotund és no intentar-ho.

Com veu el que està passant al Barça?

El Barça és un club complex, però per a mi tot passa per les persones que hi ha. Quan el Barça ha triomfat és quan els tres lideratges –direcció, banqueta i jugadors– han estat alineats cap al mateix lloc. Això és el que trobo a faltar actualment. A veure si l’arribada de Koeman canvia les coses.