Joan Piñol: “Somriure és un antídot davant de situacions com les d'estrès o angoixa”

Joan Piñol és el director general de la Fundación Salud y Persona, una entitat amb més de 500 psicòlegs a tot Espanya. Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, aquest expert en benestar emocional i més de dos dècades d’experiència com a directiu en diferents empreses de serveis en l’àmbit de la salut emocional, acaba de publicar

És originari del delta de l’Ebre, tot i que establert a Barcelona. Malgrat això, Lleida no li és pas desconeguda. El psicòleg Joan Piñol hi va fer el servei militar i el seu pare va ser porter de l’equip de futbol la temporada 1959-60. Aquest expert en benestar emocional, que es considera una persona feliç, encara conserva bons amics a Ponent. Amb ell parlem de la felicitat, la pandèmia i el seu nou llibre.

Cada persona és un món, diuen, però en termes generals quines serien les claus per aprendre a gestionar les emocions?

El més important és conèixer-les. Cal que la gent sàpiga que estar trist, plorar, si per exemple s’ha perdut un ésser estimat pot ser fonamental. Va molt bé per a la supervivència, t’allibera cortisol, que és una substància que allibera molt l’estrès. Sempre aconsello expressar les emocions. No és debilitat poder dir a algú estic trist, malament. Una altra cosa que sempre dic que va molt bé és somriure. Somriure és un antídot davant de situacions com les d’estrès o d’angoixa. Hi ha situacions que no et fan somriure, evidentment; que en aquests casos algú et faci somriure, pensar en quelcom positiu, és aliment per al cervell. A banda, una bona alimentació i exercici físic sempre ens ajuden, de base, a estar millor.

Semblen petits gestos.

Sí. És important relacionar-se amb gent positiva, perquè allò negatiu és el que més ràpid s’enganxa. Una depressió s’enganxa molt més ràpid que l’eufòria. També va molt bé aprendre a respirar a nivell diafragmàtic o abdominal. I una altra molt important, malgrat estar com estem, és abraçar-nos. Evidentment, no ho fem amb tothom, i ho fem amb mascareta, però aquestes petites coses són les que et fan estar bé.

Massa vegades ens n’oblidem?

Evidentment, són gestos i accions que s’han de treballar, no venen per il·luminació divina, les has de posar en pràctica.

Com definiria ser feliç?

[Riu] Podria ser una pregunta complicada. És un estat emocional. Igual com el que dèiem abans, s’ha de treballar. És aquell conjunt de petites coses que et fan estar bé amb tu mateix i amb els altres. Hi ha una cosa, que és el benestar emocional, que no és la felicitat, però sí un estat d’ànim que ens fa estar bé tranquils. La felicitat l’has de buscar, però l’has de treballar. També hi ha la generositat, que pot tenir un punt egoista, perquè tu ajudes els altres i això et fa sentir bé. Al final, portar felicitat als altres també te la porta a tu.

La Covid-19 ens canviarà?

A llarg termini tornarem al punt de partida. Ara bé, sí que ens mirem més les coses i crec que ha ajudat a cohesionar la col·lectivitat. A curt termini, aquests temps de confinament també hem vist com han augmentat les separacions, el consum d’alcohol...