Antoni Tolmos: “Amb els anys he descobert que el més important de la musica és emocionar”

El lleidatà Antoni Tolmos és doctor en Filosofia i professor de Didàctica de l’Expressió Musical a la facultat de Ciències de l’Educació. Té una dotzena de discos publicats, està al darrere d’un concurs de nadales que ja porta sis edicions i centenars de milers de visualitzacions a les xarxes. Tolmos fa conferències sobre el poder pedagògic de la música i també acaba de tancar la primera temporada del programa d’entrevistes musicals

Entrevistar-lo fa un any hauria estat més complicat. Antoni Tomos tenia sempre una agenda molt plena a sis mesos vista i ara, sense parar de barrinar i treballar, es pot permetre quedar amb mi d’una setmana per l’altra. “Un dels grans trastorns provocats per la Covid-19 en la meua vida és no poder-me projectar”.

De sobte hem descobert que hem d’implementar la filosofia Guardiola: anar partit a partit.

Al setembre acostumava a tenir l’agenda del curs programada entre classes, conferències, gravacions, concerts… era habitual parlar amb mig any d’avançament per quadrar qualsevol cosa. El març passat l’agenda va quedar neta dun dia per l’altre. Tinc un disc compost i ara està parat perquè si abans podia planificar tot el procés fins a l’estrena ara no pots comprar uns bitllets d’avió i reservar un estudi de gravació a Berlín per al febrer perquè la incertesa és absoluta. Ha estat un xoc: fins ara em podien dir que una cosa no era possible, però ningú no m’havia dit que era impossible fins i tot projectar-la.

En tot cas no sembla una persona resignada a seure i esperar. Aquesta crisi sanitària afectarà les seues composicions?

Segur que sí, però esperem que sigui temporal. En tot cas necessitarem temps i perspectiva per veure-ho.

Parlem dels seus inicis.

Vaig començar amb set o vuit anys, que era l’edat habital als anys vuitanta per estudiar música. Avui en dia les escoles de música atenen canalla d’un any per fer sensibilització musical, però aleshores això no existia a Lleida. M’agradava i me’n sortia força bé, fins i tot vaig arribar a primer d’Harmonia abans d’hora.Hi ha una part d’habilitat que has de tenir, imprescindible per sortir-te’n. Anava progressant i quan vaig arribar a COU vaig passar-me de l’Episcopal al nocturn del Màrius Torres, perquè ja era inviable combinar-ho tot fent classes de matí.

El camí era clar, doncs.

Dedicar-se a la música és molt vocacional, ningú t’ho ha de dir. Però sí que recordo que la gent em preguntava quina carrera estudiaria, donant per fet que piano no era una opció. Què havia de fer si hi dedicava sis o vuit hores diàries?

Per contra, molta gent ho va deixar per avorriment.

Dels nens i nenes que comencen a estudiar música s’hi dedicaran professionalment menys d’un 1%, això vol dir que el 99% restant ho acaben deixant per molts motius. El problema és si plega perquè el sistema els ofega. Quan era petit al conservatori tenies dret a examen dues vegades, si les suspenies les dues et feien fora. Es tractava els alumnes com a futurs concertistes professionals i la majoria no tenien ni prou habilitat ni vocació per arribar a ser-ho. Acabaven avorrint el piano, el professor i la música. El més dur és que el perdies com a futur músic i també com a futur públic expert perquè segurament no volia saber res d’anar a concerts i escoltar música. La Logse dels 90 va abaixar molt els nivells d’exigència, es volia formar gent que fos culturalment sensible i entesa, que estimés la música. Els que tenen vocació professional ja troben el seu camí particular.

L’altra assignatura pendent és la música a l’escola, històricament marginada.

Els països que estan més avançats que nosaltres en matèria educativa una de les coses que fan és potenciar les arts i la música. Precisament pel seu poder per al desenvolupament cogintiu. Al nostre país això no s’entén i fins i tot Wert, ministre d’Educació, deia que “la música distrae de las otras materias”. Però la realitat és que les persones que estudien música de forma regular tendeixen a anar millor en els estudis, en totes les assignatures. Els primers anys de vida la massa celebral és més elàstica i és el moment de treballar-la. La música ajuda a desenvolpupar totes les àrees del cervell i a adquirir uns hàbits de disciplina, d’organització i concentració.

L’etapa infantil és bàsica, encara que vostè no deixa mai de reflexionar al voltant de la música.

Forma part del creixement personal, és una manera d’entendre la música i l’educació que vas desenvolupant amb el temps, analitzant per què faig les coses i pensant què en trec de cada moment. Tinc dotze treballs i en els primers l’objectiu era demostrar que jo tocava molt bé i que feia cançons molt boniques. El novè el vaig plantejar des d’un altre punt de vista: què volia transmetre? Què esperava que sentís la gent en escoltar-lo? La música i l’art en general a vegades sembla que estiguin pensats perquè la resta ens aplaudeixin i alimentin l’ego. Aquest és un personatge mot perillós perquè a vegades sembla que o es tracti tant de reconèixer el treball com dels aplaudiments. I això resta molt lluny de la generositat. Faig música perquè ho necessito i no podria viure sense, però allò que em motiva per compartir-la és emocionar els altres, fer que la gent estigui millor en escoltar-la. ¿Per què per demostrar que sabia musica havia de tocar ràpid si quan jo m’emocionava era quan algú tocava lent? Toca lent i emocionaràs ràpid

Hi ha coses que només pot explicar a través de la música?

Quan parlo intento explicar coses meues, però quan toco el piano espero que siguis tu qui expliqui les teues. La música no és un llenguatge conceptual, amb el piano et brindo un ventall de possibilitats perquè tu ho processis personalment. Segons com et trobes en cada moment la música et provocarà coses diferents.

Aquesta era la idea de l’

A 4 mans

, que s’ha estrenat aquesta temporada al Canal33.

Va ser un projecte que vaig pensar, crear i somiar fa molts anys. A través de les investigacions que jo feia sobre com les persones connectem emocionalment amb la música i acaben formant part de la nostra personalitat i del nostre passat. Vam presentar la idea a Televisió de Catalunya i quan ja tenia coll avall que moriria en un calaix ens van trucar que el volien per al 2020. Sort que vam gravar abans de la pandèmia.

Al web de TV3 podem recuperar tots els capítols i a Youtube totes les nadales que ha fet els darrers anys. Alguna té més d’un milió tres-centes mil visites.

Va començar el 2010 amb un encàrrec de l’escola de música L’Intèrpret amb lletra d’Enric Folguera i la cosa es va embolicar fins que vam acabar convocant un concurs obert a infants i joves d’entre deu i setze anys de tots els Països Catalans. La guanyadora de cada edició grava la cançó del proper Nadal. La d’enguany va perillar però finalment tothom hi va posar moltes energies per fer-la possible.

A les seues conferències també parla de la música com a identitat sonora.

Cadascun de nosaltres hauria de saber i tenir anotada la nostra llista de cançons importants. La informació sonora queda retinguda al nostre cervell i el dia que comença a fallar la memòria ens ajudarà a viure millor. Pots connectar amb algú que té Alzeihmer a través de les cançons que han marcat la seua vida.

Quina no falta a la seua llista?

What a wonderful world

,

de Louis Armstrong.