Hoven: “Encara que toco sol em fa feliç pensar que el meu és un projecte col·lectiu”

La cultura és un dels sectors més tocats per les restriccions derivades de la Covid-19 i és, alhora, un dels refugis en què tothom acaba cercant una mica d’esperança. El jove músic lleidatà Pol Joven ha emprès un camí en solitari amb el nom artístic de Hoven. De moment ha gravat diverses cançons, un videoclip a través d’una beca de la Casa de la Música de Manresa i aquesta primavera enregistrarà el primer EP. És el premi per haver guanyat el 1r Concurs per a joves músics emergents de la Casa de la Música de Lleida.

Felicitats pel premi!

Moltes gràcies. Participar en el primer concurs ja va ser una experiència molt interessant, des de l’Orfeó van planificar a consciència els concerts en

streaming

dels cinc finalistes. Tot va anar molt rodat.

Es deu fer estrany tocar gairebé sense públic.

N’hi havia poc, sí, però entre el jurat, les bandes, els tècnics i la premsa ja hi havia ambient. A més, en aquell cas també sabia que ens miraven des de casa i que t’escolta qui té ganes de fer-ho.

Hi ha gent que va a concerts i no està per la feina?

Amb la banda que teníem abans –Thinking Wild– vam començar tocant als bars i pubs i a vegades ens convertíem en el fil musical del local perquè molta gent no ens prestava atenció. No sempre era així, és clar, a vegades érem nosaltres qui omplia els locals de gent amb ganes d’escoltar-nos. Ara els concerts són estranys, però qui fa l’esforç de venir és perquè vol de veres i et vol veure en directe tocant.

El premi és la gravació d’un EP, encara que Hoven ja té diversos temes a les xarxes.

És un projecte que estem cuinant a poc a poc, tenim tres temes publicats i a la primavera en trauré un parell més:

Wave

i

Away

. Aquest darrer és una col·laboració amb l’entitat Lleida pels Refugiats i estem acabant de polir els detalls del videoclip, que vam poder fer gràcies a una beca de la Casa de la Música de Manresa.

Caram! Anem per feina!

Hoven és un pas més en un camí que ve de lluny i que no sempre ha estat clar. Jo vaig estudiar guitarra clàssica al conservatori i als onze anys ho vaig deixar perquè aleshores no veia sentit al solfeig. Ara potser me’n penedeixo, tot i que qui sap si no seria aquí si hagués continuat. Ara, com a compositor i músic, la inspiració ve en qualsevol moment i l’he d’agafar al vol. No tinc uns horaris establerts per crear, en aquest sentit sóc una mica caòtic.

En tot cas, tampoc diria que Hoven sigui un projecte que navegui a la deriva. Cap a on es dirigeix?

Abans de la Covid-19, hauria dit Nova Zelanda, Austràlia o els Estats Units. Ara aquesta resposta haurà d’esperar temps millors. Des del punt de vista musical, la nostra intenció és gravar un disc i començar a consolidar el projecte el directe. En tot cas, no vull donar per perduda la idea de viatjar amb la guitarra i descobrir per mi mateix l’escena folk americana.

A banda de la música, també és un fanàtic del rugbi. Quina de les dos aficions guanyaria el partit?

Respondre això és un compromís! Ja ho decidiré si mai he de triar. De moment, però, sí que tinc en compte que una lesió al terreny de joc pot ser un hàndicap de cara els escenaris.

Al concurs va ser l’únic dels cinc finalistes que va sortir sol a l’escenari. En canvi, quan parla de Hoven ho fa en primera persona del plural.

No m’agrada la idea del cantautor, potser perquè les meues referències són més en el folk americà que no pas en els models de cantant amb guitarra que s’estila al nostre país. Sigui com sigui, em sento molt acompanyat en el projecte i des del primer dia he estat envoltat d’amics que m’ajuden amb la música, les lletres, els concerts i els videoclip. Em fa feliç pensar que en el fons és un projecte col·lectiu i que tothom qui hi col·labora se’l sent seu.