Antonio Turiel: “El boom de les energies renovables és una bombolla per les subvencions”

Aquest doctor en Física Teòrica és científic titular de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona i està considerat un dels principals experts de l’estat en matèria energètica. Ha publicat el llibre Petrocalipsis, en el qual exposa que la producció petrolera ja ha tocat sostre, que cada vegada decreixerà més i que no hi ha cap alternativa viable per substituir aquesta font d’energia bàsica per a l’actual sistema econòmic. Ho diu aportant dades, amb què sosté que les energies renovables tampoc són la solució, malgrat el boom que estan vivint a Lleida i altres indrets.

Aquest científic ja fa temps que dona dades sobre la crisi energètica al blog The Oil Crash i ara les ha plasmat al llibre Petrocalipsis. Una de les qüestions que més poden sobtar és que, en plena febre de projectes de plantes fotovoltaiques o eòliques, diu que les renovables no són cap panacea, sinó més aviat el contrari.

- Vostè afirma que la rendibilitat energètica i econòmica de les plantes fotovoltaiques és limitada. A què atribueix que els pagesos rebin tantes ofertes d’arrendament de finques per posar-hi plaques solars?

A la posició especulativa. Només cal veure quina és la rendibilitat dels horts solars. La primera cosa que cal tenir en compte són les subvencions. Hi ha gent que en l’anterior gran bombolla va perdre molts diners, amb tots els canvis que es van fer. El que havia de ser un bon negoci es va convertir en la ruïna per a moltes famílies. Què passa ara? Que estem vivint un nou boom de renovables que té a veure amb els compromisos d’Espanya amb els objectius de descarbonització i amb els diners que ha compromès l’estat espanyol els propers deu anys per fomentar l’hidrogen verd. La gran diferència entre la bombolla que s’està formant i la de fa 10 o 15 anys és que en aquella hi havia més capital particular i hi va haver més travetes per carregar-s’ho, i ara gairebé tot són grans empreses.

- Al ser grans empreses, és probable que aguanti més temps perquè el poder polític no els posarà traves?

És evident, però el que estem parlant és de la subvenció. No pensem que aquí hi haurà una gran rendibilitat. Té sentit que els regants s’hi oposin. És un model que compromet el territori, que no és sostenible, que no va en la direcció d’aportar res i ens acaba deixant un paisatge ple de plaques solars que no seran productives i que no es faran servir.

- Quina vida útil tenen les plaques?

Depèn del model diuen que de 20 a 30 anys, però la pràctica demostra que de vegades la coberta de metacrilat es ratlla per la sorra, la qual cosa fa perdre eficàcia. I en zones amb temperatures molt elevades també es degraden. No és estrany que puguin durar 15 o 17 anys, però 30, de cap manera.

- Doncs hi ha molts projectes de grans instal·lacions.

A Espanya l’energia elèctrica representa només el 20% de la que es consumeix. Un 80% no ho és. Espanya està sobreabastida d’electricitat, tenim 108 gigawatts de potència instal·lada i un consum que ara és de 30 gigawatts. Hi ha un excés de capacitat instal·lada, molta més de la necessària, i es defensa que cal posar-hi més diners. Això no té gaire sentit, els esforços s’haurien de fer per veure com podem consumir més electricitat, que alguns usos que no són elèctrics es poguessin convertir en elèctrics, que no és fàcil, i per a alguns, directament impossible.

- Així, les grans empreses promouen aquests projectes per les subvencions?

Hi ha una quantitat brutal de diners que arriben d’Europa. Dels 140.000 milions que donarà Europa a Espanya, s’ha de destinar més del 30% als plans de transició ecològica i energia verda. Una peça central és el tema de l’hidrogen verd, i Pedro Sánchez ha compromès 1.500 milions d’aquí al 2030 perquè a Espanya s’instal·lin 4 GW de potència de plantes d’electròlisi, que agafen aigua, li fan passar corrent i produeixen hidrogen, que no s’ha especificat com es farà servir.

Què passa? L’hidrogen verd com a vector energètic és molt dolent. També és veritat que possiblement és l’única cosa que ens queda per intentar substituir el dièsel, que està en franca caiguda.

Aleshores, tot i que és molt mal vector i gastes energia per produir-lo, com que s’estan posant molts diners, la gent s’hi aboca. Tothom va de cara a la subvenció, és així de trist, no va més enllà.

- Aquesta febre durarà fins que s’acabin les subvencions, doncs.

No pot durar perquè no es pot mantenir el sistema amb hidrogen. Intentar canviar la flota de camions actuals per altres que funcionin amb hidrogen no és viable.

- Què els diria als pagesos que reben bones ofertes per arrendar finques per a plaques solars?

És molt difícil resistir-s’hi. Ofereixen molts diners perquè els projectes que maneguen són molt grans. Les quantitats de diners que s’han injectat són monstruoses, amb projectes a una escala absolutament desmesurada. És molt significatiu que un dels aspectes en què està centrat el pla de recuperació de la Covid sigui aquest.

- Centrat a fomentar les renovables que, segons vostè, no serviran per substituir el petroli.

És això o acceptar que la civilització industrial s’ha acabat.

- Això últim no hi haurà cap govern que ho accepti.

Ho hauran d’acceptar per la força dels fets. Si no fas res, com que al final continuar creixent no és possible i començaràs a tenir escassetat de combustible, i com que l’hidrogen tampoc no és cap solució, les coses acaben petant i deixen de ser funcionals. És cap on ens dirigim de mica en mica.

- És una inversió sense futur?

No té cap futur, però no ho acceptaran pas. Una cosa que em fa molta gràcia és que diuen que hem d’invertir més a investigar en renovables, quan és una cosa que no acaba de començar. Tant en energia eòlica com en solar es porta fent investigació des de fa com a mínim seixanta anys.

Els impulsors de la investigació en fotovoltaica van ser les agències espacials, que la necessitaven per als satèl·lits. I l’eòlica es porta explotant des dels anys 60.

Pot haver-hi algun progrés, però ja no són grans. Aquesta insistència em fa gràcia, perquè soc científic i sembla que si hi poses més diners tindràs més resultats, però hi ha coses que no es poden fer i són impossibles.

- Però els analfabets en la matèria, com és el meu cas, podem pensar que hi haurà algun invent que ho solucionarà, i que fa cent anys tampoc ningú preveia la tecnologia actual

Simplement, hi ha coses que la física demostra que no es poden fer. Però hi ha una cosa que sí que sabem, que les companyies petroleres porten set anys reduint la inversió per buscar nous jaciments, perquè els que hi ha no són rendibles i després de perdre molts diners estan llençant la tovallola. Repsol preveu en el seu nou pla quinquennal una inversió en recerca de jaciments de 150 milions a l’any.

El 2014 invertia més de 1.500 milions, deu vegades més, i el mateix fan la majoria de petroleres. Això ens aboca en molt pocs anys a una caiguda precipitada de producció de petroli.

I després que el meu llibre fos publicat, un informe de l’Agència Internacional de l’Energia diu el mateix. Hi ha una situació de descens ràpid en energia provinent del petroli i ara es diu: podria substituir-se amb la renovable.

Estem confiant que hi hagi un miracle. Però gestionar les coses pensant que hi haurà un miracle, simplement perquè seria molt convenient, és un error.

Hem de ser realistes. Si ve un miracle, fantàstic, però des del punt de la vista de la física sembla molt poc probable, i el que sí que tenim segur és una greu crisi energètica entre mans sense estar preparats.

- Així, les renovables no són cap solució?

És com tot, no hi ha una solució fantàstica única, hi ha petites solucions parcials. Però al final, el que no pots evitar és plantejar-te que has de decréixer. El que pots fer, sobre el que tens control i serà inevitable és disminuir.

- Creu que aquest boom de les renovables suposa d’alguna manera un autoengany?

És la següent bombolla. A Espanya ens hem especialitzat a fer bombolla darrere bombolla. El trist és que era previsible.

- I algun dia petarà.

Amb les conseqüències que tindrà. Haurem de fer rescat amb diners públics perquè es dirà que són projectes són d’interès públic. Ara mateix, el territori n’està farcit.

Passa a tot Catalunya i tot Espanya. Ara és la gran febre, quan el que dic és que en primer lloc hauríem de buscar com es pot aprofitar tanta energia elèctrica, perquè en sobra molta, però ningú en vol parlar.

- Una de les claus per explicar aquesta situació és que l’energia renovable està molt ben vista?

S’ha venut molt bé i es diu que hem de lluitar contra el canvi climàtic, que és veritat, i és impopular oposar-se a aquestes coses, però és que al final poden causar més desgavell ecològic que no pas el contrari. Al final si t’hi oposes el que planteges és que no hi ha un model industrial viable.

- A nivell polític no sembla que cap partit tingui interès a abordar aquesta qüestió.

Tinc molts contactes dins els partits i he parlat amb tots amb l’excepció de Vox, on no tinc cap contacte. Hi ha gent que ho sap i ho entén. Volen fer alguna cosa, però té un cost polític. Per exemple, Oriol Junqueras el coneix molt bé, aquest problema. La qüestió és com ho gestiones políticament, qui és el primer que s’atreveix a posar el cascavell al gat i dir el que s’ha de dir, que és que hem de decréixer.