ENTREVISTA
Joan Fornsubirà: “La portada de l'aigua al poble va ser un dels moments clau als anys 30”
Joan Fornsubirà i Marsol és historiador, fill de Guissona i establert a Verdú. Ha fet tota la seva trajectòria professional a l’Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega. És col·laborador habitual de la revista Nova Tàrrega, ha col·laborat també amb l’associació cultural Xercavins i va ser un dels membres fundadors de la revista Issauna de Guissona (1978- 1992). Per Sant Jordi va presentar el seu primer llibre, Guissona durant la II República Espanyola. No ha estat una elecció qualsevol. L’any 1975 en tenia 19, i formava part d’aquell grup de joves de Guissona anomenats de “l’amor lliure”. Eren joves amb inquietuds intel·lectuals que es reunien al bar del Centre Catòlic i Obrer per parlar de música, literatura, cinema, teatre i política. Al final de la dictadura el seu mirall de llibertat política al territori l’havien d’anar a buscar, com si es tractés d’un mite, als temps de la República. Amb aquest llibre despulla aquell mite. El mira com a historiador reprenent aquell camí que va iniciar en el seu passat juvenil. El defineix com una “Radiografia de Guissona”. El volum el va presentar per Sant Jordi, i el lloc escollit de retrobament va ser altra vegada el local del Centre Catòlic i Obrer, on havia deixat de jove tantes hores de tertúlia i d’il·lusions.
Situï’m al moment històric.
A partir del 1931 es viuen tres anys impressionants. Va ser tot un intent seriós de modernització del país. Apareixen els partits polítics, la llibertat política, el vot femení, el divorci... Després, els altres dos anys, les dretes es van dedicar a desmuntar el que s’havia fet. Per altra banda, és una època confusa, amb molta activitat social i molts conflictes. La crisi del 29 havia deixat una situació econòmica precària, hi havia molt atur.
En un món que en aquells moments era molt gran, com afecta aquesta crisi a Guissona?
L’atur arriba a tot arreu. A l’ajuntament hi ha preocupació per donar feina a la gent, hi ha molts jornalers. Pensa que vivim en un sistema democràtic molt feble, la justícia social no arriba a la gent. Espanya és un país molt desigual, hi ha grans bosses de pobresa, poca classe mitjana i els poders fàctics, sobretot en l’entorn militar, eren molt forts i molt corruptes. Hi ha intents reformistes però es mouen en l’àmbit de les minories, no afecten el gruix de la societat.
Com era Guissona?
La vila tenia 1.800 veïns, era un poble agrícola, molt tancat. Hi havia una indústria tèxtil, el Serra Baliu, la Farinera Balcells i el Sindicat. Aquest darrer va ser un element de primer ordre per a la cohesió de la població pagesa. Els socis se’l sentien seu perquè el seu producte era ben gestionat i en treien rendiment. Més tard el treball de l’enginyer agrícola Josep Pané amb el seu blat híbrid va donar molta projecció a Guissona. Pensa que va aconseguir arribar als 2.000 socis en una població de 1.800 veïns. Per altra banda tenim l’empresa Aguas de Guissona, que en aquesta època va portar l’aigua a les cases. Aquesta havia estat una gran lluita del metge Eduard Camps.
Però ell era metge.
Sí, i molt valorat com a metge. El 1929 ja va fer un informe sanitari on explica que els grans problemes de la vila són la mala alimentació, la manca d’higiene i els casaments entre famílies. Però el metge Camps va ser un home molt polivalent. Va fer d’enginyer per presentar el projecte de la portada de l’aigua a la vila, fins i tot, el va repartir casa per casa. Per a ell la portada d’aigua era vital per a la sanitat. També va ser jutge, polític i historiador. Eduard Camps va ser un home extraordinari i molt valuós. Per això, no és d’estranyar que per la guerra quan se’l volien emportar per afusellar-lo, la gent del poble no ho va permetre. D’aquella època, una altra autoritat rellevant de la vila va ser el notari Josep Faus, que va exercir durant 40 anys.
La portada d’aigües va ser l’obra més important?
Va ser molt important. Es va fer l’empresa Aguas Guissona, tot i que el servei era molt precari. La idea de Camps, malgrat ser un home conservador, va ser clau tot i que no es va dur a terme com deia ell. Ell proposava fer una associació de veïns; un pou nou, l’Estany només era pels regants; i posar un preu baix de l’aigua a través d’un sistema d’aportacions voluntàries per afrontar l’obra. Al final, l’ajuntament va fer un préstec i va fer l’obra entre 1931 i 1936. La Guerra va afectar el tram final de l’obra. Altres obres importants d’aquell moment van ser la urbanització de part del raval de la Font, avui avinguda Josep Faus, i del raval Bisbal.
Com era el pressupost de l’ajuntament?
Pensa que a Guissona sempre va governar la dreta conservadora, per tant, no hi havia gaires inversions. Com a curiositat cal dir que, fins i tot, hi havia superàvit. Un any no van cobrar l’impost d’utilitats que gravava les propietats, la renda, els sous... pel superàvit de l’ajuntament.
Com és que hi havia superàvit si era una vila pobra?
Feien el que feien, només havien de pagar quatre sous: al secretari, l’agutzil, el caminer i el sereno. La resta de feines com paletes, neteja... ho pagaven a jornals.
Qui eren els alcaldes?
Els dos alcaldes van ser el Joan Pujol, que ja ho era durant l’etapa de Primo de Rivera, i després va ser reescollit fins al 1934. Hi va haver un alcalde durant un període molt breu, un tal Casserres, i l’altre alcalde va ser el Magí Mercadé.
Parli’m de la gent de la vila.
Era gent senzilla, religiosa, tradicional. Hi havia pocs conflictes. Els dos conflictes que he trobat són en l’àmbit polític. Un, quan es proclama la República. La minoria atea d’esquerres volia suprimir símbols religiosos, com per exemple, treure creus i capelles al cementiri. No es va fer. L’altre gran problema són els fets d’octubre del 34 quan Companys proclama la República Catalana. L’ajuntament hi va estar en contra. El resultat va ser que Mercadé va haver de renunciar a l’alcaldia un dia, l’endemà hi va tornar. Com a curiositat, la gent de dretes fan manifestacions a favor de la república i la constitució. La gent, tant d’esquerres com de dretes, és republicana.
Qu è l ’ i d e n t i f i c a amb l a Guissona de l’època?
És una època amb què m’identifico plenament, s’inicien reformes i canvis cap a millor. Jo soc d’esquerres, però m’identifico també amb el metge Camps per la seva vàlua i projecció tot i que era un home conservador i d’església. També me’n sento part perquè soc guissonenc, tinc un sentiment de pertinença al lloc on vaig néixer i créixer.
Què el porta a escriure el llibre?
De Guissona s’ha escrit sobre l’època prehistòrica, romana o medieval, però hi ha poc sobre l’època contemporània, que és el que jo vaig estudiar. A més, ja de jove, durant la transició democràtica, estava molt interessat a entendre la societat d’aquell moment. Ja formava part de les tertúlies que fèiem al Centro. Pensa que llavors la República era el referent democràtic que teníem, era com un mite. El cert, però, és que s’ha escrit poc sobre aquesta etapa i sobre la Guerra Civil a Guissona. Sí que hi ha treballs importants com el que va fer el Jordi Oliva sobre els morts a la Guerra Civil. Però penso que calia la tasca que he fet de recopilació. Inicialment, només pretenia un retrat polític de l’època, però quan vaig consultar les actes de l’ajuntament vaig trobar apassionant viure el poble en tots els seus aspectes: religió, educació, festes, treball... En conjunt era la vida del poble i vaig canviar el plantejament inicial. Després vaig cercar altres fonts com la revista Issauna, on el director, Josep M. Grau Pujol, hi havia fet molts treballs de l’època, i també m’han servit per il·lustrar el llibre els dibuixos que feia per a la revista. He cercat també en altres treballs de l’època i, finalment, vull destacar el suport del director del Museu, el David Castellana. Han estat un parell d’anys de treball. N’estic satisfet i ja penso en un segon volum, ara dedicat a la Guerra Civil. El llibre ha comptat amb el suport de l’ajuntament i del Museu de Guissona.