Manel Ezquerra Vitores (Ezvit 810): “He guanyat un disc d'or i tot va començar amb un vídeo al Tik Tok d'un amic”

Sense pretendre-ho i de casualitat. Així és com Ezvit 810, l’àlies del jove raper d’Alcarràs Manel Ezquerra, es va fer viral amb la seua cançó No me renta, que va veure la llum per primera vegada a les xarxes socials a principis d’any. Amb més de 13 milions de reproduccions només a Spotify i més de 6 a Youtube, la seua primera cançó li ha fet guanyar un disc d’or i l’ha col·locat al capdavant de l’escena urbana espanyola. El cantant ja bat rècords a les llistes digitals internacionals.

Té algun significat el seu àlies?

Sí, té a veure amb les primeres lletres dels meus cognoms, i el 810 és el codi postal d’Alcarràs amb els números girats.

On va produir el single ‘No me renta’?

Vaig gravar-lo a l’habitació d’un amic d’Alcarràs. Va ser el primer tema que vaig treure, jo no tenia cap recurs ni res, perquè vulguis o no, en aquest món, si no vius a Barcelona o a Madrid és molt difícil trobar llocs per gravar, i jo no coneixia ningú. De moment no he pensat fer-li videoclip, tot i que potser faré una remescla més endavant.

Parli’m dels seus referents…

Casualment d’aquí a poc treuré un tema amb un dels meus artistes de referència, que es diu Ambkor. Després també m’agrada el Rafa Espino. Bàsicament cantants de rap, els que escoltava quan vaig començar a escriure quan tenia 12 o 13 anys.

Expliqui’m com va fer-se viral…

Un amic sempre m’animava a fer algun Tik Tok amb la cançó No me renta, però a mi em feia cosa. Un dia, ell va penjar-ho pel seu compte sense dir-m’ho, i l’endemà aquell vídeo on sortia jo s’havia fet molt viral i la gent demanava la cançó. I, esclar, al veure que la gent demanava la cançó vam decidir comprar un micròfon per gravar-la i publicar-la. L’endemà de publicar-la ja tenia quasi 100.000 visites i a partir d’aquí la bola es va anar fent gran.

El confinament el va ajudar en la seua faceta artística?

Ja feia anys que escrivia, però sí. Al finalitzar les restriccions vaig començar a cantar les coses que vaig escriure durant el confinament.

Sobre què parla en els seus temes?

Als meus temes parlo principalment sobre desamor des d’una perspectiva de ràbia, des del dolor. També tinc cançons més tendres i fins i tot tinc una cançó dedicada al meu padrí.

L’anomenen la revolució del gènere urbà.

No m’agrada que em diguin res d’això perquè llavors la gent s’espera coses de tu, i si no acabes fent res és com si haguessis fracassat. Llegeixo molt els missatges i comentaris que m’envien els seguidors i els fans, però del que diuen sobre mi a internet no en faig gaire cas.

Quantes hores passa al dia a les xarxes?

No passo gaires hores mirant les xarxes socials d’altra gent, és a dir, no em considero espectador. Jo les utilitzo per crear contingut, el temps que hi dedico és buscant continguts per a les meues publicacions, coses que cridin l’atenció del meu públic o per arribar-ne a més.

I quins nous projectes té en ment?

En breu anunciaré una gira per tot Espanya. Serà una cosa gran, amb una trentena de concerts programats. Són molts, però és perquè volem aprofitar aquest fenomen viral per donar-me a conèixer. I també actuaré a Lleida, esclar. El pròxim dia 15 de gener faig un concert a la sala La Boite.