Joan Escuer: “Ara ja no busquem petroli, sinó materials per a les energies renovables”

Porta a sobre més de trenta anys com a professional de la geologia. Ha treballat no solament a Espanya, sinó també a França, Colòmbia, Itàlia, Argentina o la República Dominicana. Reconeix que el seu pare no entenia molt bé quin futur tindria un geòleg fins que li va dir que, entre altres coses, els geòlegs buscaven petroli. És el lleidatà Joan Escuer, que ha rebut el premi Carmina Virgili que atorga cada any el Col·legi de Geòlegs de Catalunya i que reconeix els professionals que han destacat en aquest sector.

Ha estat elegit com el geòleg de l’any a través de les votacions dels companys del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. És un premi que al llarg dels 17 anys d’existència ha premiat trajectòries de renom mundial. Joan Escuer afirma que és una distinció que no s’esperava i entre somriures explica que “potser és que ja em faig gran”, a la vegada que reconeix que li ha fet moltíssima il·lusió perquè, al cap i a la fi, és un premi consensuat dins la junta del col·legi. La seva trajectòria professional és extensa i l’ha desenvolupat a través de diverses especialitats que l’han portat arreu del món.

Un geòleg realment què fa? Estudia les pedres? Que el porta a estudiar Geologia?

A mi em porta a la Geologia la meva afició a la muntanya i a l’escalada, i també uns llibres que voltaven per casa tipus Las maravillas del mundo... on es parlava per exemple que els continents estaven en constant moviment...tot plegat em sorprenia molt. A més al Centre Excursionista de Lleida hi havia ja gent que estudiava aquesta carrera. Per exemple, el geòleg lleidatà Josep Anton Muñoz, un acadèmic il·lustre, catedràtic, conegut a tot el món que també estava al centre excursionista... I clar una carrera que a banda dels estudis feies moltes sortides de camp doncs em va enamorar.

Als anys vuitanta, que és quan comença la carrera, les sortides professionals en aquesta especialitat eren segures?

Quan vaig tenir decidit el que volia fer, recordo que el meu pare em va preguntar (perquè és clar el meu pare tenia altres idees per al meu futur tot i que deixava fer), que per a què servia això de la Geologia. I jo li vaig contestar que per buscar petroli, i li va canviar la cara totalment [rialles]. En tota la meva vida professional en el tema del petroli, que és la Fórmula 1 de la Geologia, hi he treballat tres mesos. El que passa és que ara s’ha acabat la Fórmula 1.

Ah sí? I per què?

Doncs perquè ara els geòlegs estem canviant al que sempre havia estat la Fórmula 2, la mineria, perquè ens entenguem. Ara s’està passant de buscar hidrocarburs que ocasionen, al cremar-los, gran part del canvi climàtic, a buscar minerals com a bojos per fer-los servir per a totes les renovables. Clar, hem de tenir present que el que és renovable és el flux de l’energia però el material amb què fas aquest aprofitament, no. I com que l’energia renovable és molt menys densa... perquè si tu vas a carregar el cotxe de combustible, el carregues i ja està, però si l’has de carregar elèctricament tardes un munt i els materials de les bateries surten d’unes mines. Les plaques solars es fan de materials que surten de les mines, els molins de vent es fan de materials que també surten de les mines... i al damunt, ara la bogeria serà que haurem d’obrir no sé quantes mines per treure tots aquests materials i fer l’anomenada transició energètica.

I aquests materials miners on es troben?

Uf! Mira, aquests materials de què estem parlant estan pitjor repartits que el petroli. I a més hi ha un país que els controla tots: la Xina.

Carai amb la Xina...

La Xina ho està controlant tot a nivell dels minerals que es necessiten per a les renovables. No només perquè ells en tenen sinó perquè a més a més, tenen uns minerals concrets com són les terrades (elements de les Terres Rares de la taula periòdica) que es fan servir per als mòbils, els ordinadors, com el praseodimi o el neodimi...que tenen multitud d’aplicacions en electrònica i en alta tecnologia i els que en tenen més són els xinesos. I a més estan controlant tot el mercat!

I ara són els màxims colonitzadors del continent més verge del planeta: l’Àfrica...

Efectivament, i és que estan colonitzant perquè busquen minerals. Els xinesos estan canviant infraestructures per mines. És a dir, ells estan construint moltes infraestructures, com són carreteres, vies de ferrocarril, i això està molt bé, no? Fins que t’adones que aquestes grans comunicacions al final sempre van a parar a una mina. No vull dir que aquestes infraestructures només vagin cap a les mines, sinó que també arriben a les mines a més de comunicar altres llocs d’interès.

O sigui que la Geologia ha deixat una mica de banda la recerca de petroli per anar cap a la transició energètica i ara busquem mines...

Sí, efectivament. Però hem de tenir present que tot plegat també plantejarà unes problemàtiques similars a les que ja teníem.

Quines problemàtiques seran aquestes?

Mira, per exemple França té una cinquantena de centrals nuclears. Les nuclears fan servir un material que no és ben bé un recurs fòssil, però al final sí que ho és perquè per aconseguir urani l’has de treure d’algun mineral. I el que és la mineria per se no és sostenible. Jo quan sento parlar de mineria sostenible no puc fer res més que riure. Però, a veure, què té de sostenible la mineria?! Un forat a terra, al final el podràs tapar, camuflar, però aquell indret no tornarà a ser mai igual. I el material que has tret d’allí ja no tornarà a néixer...perquè són històries de milions i milions d’anys.

Llavors la sostenibilitat de la mineria és una mena d’engany?

I ara, darrerament, t’adones que tota aquesta gent que parla del decreixement potser és la que està més encertada. A veure, no tothom es podrà permetre un cotxe elèctric. No podem fer cotxes elèctrics per a tothom, perquè el món seria un desastre de clots només per treure els minerals que es necessiten per les bateries, per exemple.

Llavors, un geòleg com pot ser útil de cara al medi ambient?

Mira, un geòleg pot ser útil pel que fa a estudiar la ubicació idònia d’un abocador, per veure els efectes ambientals del que està passant al Delta de l’Ebre, etc. En un principi, un geòleg és un estudiós del planeta Terra en moltes disciplines. Des dels geòlegs especialitzats en fòssils i la paleontologia fins als especialistes en recursos naturals, com per exemple les aigües subterrànies.

En el seu recorregut professional de trenta anys en quin projecte ha gaudit més?

Han estat diversos, però potser el més significatiu va ser quan vaig treballar en la indústria del petroli a Colòmbia. Amb uns sous de Fórmula 1, a més [rialles]. Així de clar ho dic.

I què va fer vostè allí?

Doncs vaig participar en un projecte per al qual necessitaven molta gent per estudiar una serralada de la mida dels Pirineus. Érem uns setanta geòlegs que ens vam partir la serralada per trams i havíem de fer una secció de cada zona i explicar el que havia passat allí en els darrers cinquanta milions d’anys. L’objectiu d’allò era esbrinar si hi havia petroli.

Ha tingut algun encàrrec per buscar or o mines de diamants, per exemple?

Diamants no, però l’or l’hem treballat aquí, a Lleida, al Segre. Amb el professor Lluís Viladevall vam fer diversos rentats de sediments i, efectivament, el Segre porta or i la Noguera Ribagorçana també. Els rius que baixen del Pirineu porten or. De fet, es va fer una feina amb historiadors per esbrinar si a Lleida hi havia hagut un llegat de buscadors d’or. El que vam saber és que abans del descobriment d’Amèrica, la gent humil de Lleida rentaven sediments al riu. I l’or que treien el venien al call jueu de Lleida, que és on hi havia els joiers que el compraven. Però s’havien de fer un fart de pencar per treure’n una misèria.

I en l’actualitat?

Bé, és conegut que a la gravera del Sorigué han sortit quilos d’or com a subproducte. El producte principal de la gravera és fer grava, però a les graves, a les parts baixes de la terrassa, hi ha una certa quantitat d’or... el que passa que allò ho has de concentrar... Però uns set o vuit quilos a l’any sí que se’n treuen. Estic parlant dels anys noranta, ara no sé si ho treballen.