Tarta Relena: “Malgrat que passin els anys els humans sempre tenim els mateixos problemes”

Helena Ros i Marta Torrella són les dos veus que conformen el duet musical Tarta Relena. Es tracta d’un projecte singular en el qual les artistes fusionen les seves veus amb ritmes i sonoritats electròniques. El seu repertori beu de les fonts dels cants orals i s’hi poden escoltar cançons en llatí, grec antic, català o inclús sefardita. Aquest pròxim dijous 17 de març s’encarregaran d’inaugurar el Festival de Músiques Disperses al Teatre de l’Escorxador. Parlem amb la Marta sobre la trajectòria de la formació així com de la publicació del seu últim disc, Fiat lux.

“Folk tronadet i gregorià progressiu”, així és com defineixen les Tarta Relena el seu estil musical, caracteritzat per ser modern i minimalista a parts iguals i que recull la tradició musical de la Mediterrània. El grup va néixer l’any 2016, però les seues integrants es coneixen des que anaven juntes a l’escola, motiu pel qual han pogut experimentar profundament amb la sonoritat de les seues veus fins a atrevir-se a embarcar-se en aquesta aventura.

D’on va sorgir Tarta Relena?

L’Helena i jo anàvem juntes a l’escola de petites i vàrem cantar en un cor. És quan vam començar a conèixer-nos les veus i a cantar juntes. El nom del grup és un joc de paraules que consisteix a girar les inicials dels nostres noms i cognoms. De Tarta Morrella i Relena Hos va sorgir Tarta Relena, que sonava divertit.

Folk i electrònica és una aposta singular.

El fet de contrastar l’organicitat de les nostres veus amb sons sintètics ens va semblar interessant, ja que el resultat seguia deixant molt en primer pla les veus. Tot i que, en el moment de la postproducció ens deixem guiar, que les cançons mutin de com les plantegem.

En quines llengües solen cantar?

Al venir d’un cor ens és normal cantar en diferents llengües. Cantem en grec modern, ja que hem trobat cert repertori que ens interessa molt. També en llatí, català, castellà, sefardita i, en aquest últim disc, hem cantat també en grec clàssic i occità. Quan trobem una música que és en alguna llengua una mica llunyana ens agrada haver-nos de trencar el cap.

Creen o recuperen cançons?

Les nostres cançons són d’origen molt divers. N’hi ha que les recuperem i d’altres que les creem. Ho expliquem a través d’un llibret que acompanya el disc, per posar les referències en cas que algú vulgui rascar una mica i trobar l’origen de la cançó.

Quin procés segueixen a l’hora de crear una cançó?

Quan trobem una música que ens interessa per com sona estirem el fil per conèixer-la, saber què diu, d’on ve –per contextualitzar-la–, i un cop traçat tot el seu perímetre passem a descontextualitzar-la. Comencem a jugar llavors amb l’arranjament de les veus, a fer-la nostra.

Quines dificultats se solen trobar?

Més enllà de la preparació que requereix adaptar o crear les cançons, hem passat també pel procés de tenir una mica de por d’excedir-nos quan hi fiquem cullerada. No voldríem semblar molt agosarades però tampoc ens volem limitar. Al final intentem fer-ho des del respecte i estudiar i conèixer molt el que modifiquem.

Quins temes tracten les cançons que canten?

Malgrat que passin els anys, la gran majoria de texts que ens arriben podrien haver estat escrits ahir mateix. Tracten temàtiques similars a les actuals. Com a humanitat sembla que tenim sempre els mateixos problemes: la solitud, la temptació, el desig, l’amor.

Sembla que la música folk va a l’alça.

Ens agrada molt sentir que estem en un context en el qual hi ha gent diferent fent coses similars tot i que des d’espais i perspectives diferents. A les Tanxugueiras, per exemple, ja fa temps que les seguíem i ens agrada molt el que fan malgrat les diferències. Comencem a sentir que no som bolets, sinó que som una escena.

.