Marta Alòs: “Totes les meves novel•les tenen molt d'erotisme”

Ha escrit una vintena de llibres. Durant uns anys va compaginar la política amb l’escriptura. Ha tocat molts gèneres, des de l’eròtic fins a la novel·la negra. Ara ha fet un canvi de registre i ha tret Sense data, una novel·la romàntica. Marta Alòs explica que tot va començar amb unes cartes d’amor que va comprar al mercadet de Ferran dels diumenges. L’amor i la mort estan presents en tota la novel·la, que l’autora qualifica de “molt lleidatana” sense estar ubicada a Lleida.

La darrera novel·la de Marta Alòs, Sense data, ens explica una història, una història d’amor. L’escriptora lleidatana s’endinsa en el món de les relacions més íntimes i també, de vegades, més doloroses.

El seu darrer llibre és una trama romàntica. Un nou registre dins la seva producció literària?

Sí i no, perquè Els ulls de l’ametller (1997), de fet, ja era una història romàntica, però és veritat que amb Sense data el romanticisme és el que guia tota la novel·la. Altres històries et porten al final cap a la novel·la negra o altres estils i Sense data sí que és cert que et porta cap a un romanticisme no ensucrat.

Així doncs hi ha un canvi de registre, perquè ens tenia acostumats a la novel·la negra.

Sí, és un canvi de registre. Ja són uns quants anys d’ofici i quan et surt una història on hi ha policies, assassinats, cadàvers, doncs és novel·la negra. En canvi, si el relat que protagonitzen els personatges et porta cap a enamoraments, traïcions, desencís, desamor... doncs llavors acaba sent una història romàntica.

Com diu vostè, ja porta molts anys en l’ofici d’escriptora i ha tocat molts registres. Potser hi ha hagut massa saturació en la producció de novel·la negra?

Jo, de fet, de novel·la negra no n’havia escrit mai fins al 2018, quan em vaig estrenar amb Ulls maragda. He de confessar que no havia llegit gaire novel·la negra, però quan m’hi poso descobreixo tot un món. Veig que hi ha un mercat immens. Hi ha molta gent aficionada a la novel·la negra. De fet, quan vaig acabar Ulls maragda, em vaig dir “ara em poso amb una novel·la romàntica”, perquè ja la tenia al cap, però em va sorgir L’origen del pecat, que torna a ser novel·la negra, i que tindrà continuïtat. Hi ha molt públic i un mercat molt fidel en aquest tipus de relats. Si està saturat o no... no ho sé. El que tinc clar és que la novel·la negra està molt present en el mercat editorial, i és un èxit.

Sense data, què té de real i què de relat de ficció?

T’explicaré una anècdota. Aquesta novel·la té l’origen en un fet casual. Fa uns 10 anys passejant pel mercadet dels diumenges de la rambla Ferran, vaig trobar en una parada uns llibres, unes fotografies antigues i unes cartes. Quatre cartes. En vaig llegir una i vaig veure que era una carta d’amor que era contestada en la següent missiva que tenia a les meves mans. De noia a noi i de noi a noia. Les vaig comprar les quatre. En aquell moment quasi em va semblar una mena de violació de la intimitat d’unes persones però les vaig llegir, i vaig veure que allí hi havia una història que no té res a veure amb Sense data, però sí que és un punt d’inspiració per començar aquesta novel·la. Amb les cartes a les meves mans em va picar la curiositat i investigant vaig trobar el seu origen i vaig contactar amb la filla dels protagonistes de les cartes. Havien fet neteja de papers després de la mort del protagonista, un munt de papers familiars i fotografies van fer cap a un encantista. És veritat que a Sense data hi ha una part reflectida d’aquesta història...

L’amor és present a tota la novel·la, però també la mort.

Està present perquè diuen que quan escrius, reescrius sempre la mateixa història i la mort sempre ha estat present a les meves novel·les. Sempre hi ha algun mort i algun mort d’amor.

Sense data podríem dir que és una novel·la molt lleidatana.

Sí, sense estar ubicada a Lleida. El que sí que ubico a Lleida són les cartes perquè la protagonista sí que és de Lleida i ell, de Barcelona. Lleida està present a través de les cartes, però de fet pot ser qualsevol ciutat, qualsevol barri. No té una ubicació definida, exceptuant les cartes.

El proper treball serà també de registre romàntic?

Jo en aquests moments tinc dos projectes. Un és una novel·la negra, però l’altra serà una mena d’ història de la meva família ubicada en context històric. Parteix del meu besavi sabater que li feia les sabates a mida a Pau Casals, i això és real. A partir d’aquí explico la història de la meva família. Sortirà Lleida i sortirà Barcelona.

I aquesta serà bastant realista, doncs?

Aquesta serà estranya, perquè el fill del meu besavi, és a dir, el meu avi, va ser jugador de l’Espanyol, després del Barça, després va venir a Lleida a jugar a la Penya Salvat, que per això vam fer cap nosaltres a Lleida, i després va ser el primer entrenador del Lérida Balompié... Vull fer una part de la historia del Lérida Balompié de la Penya Salvat, del Barça, de l’Espanyol de Pau Casals.

Necessitarà una enciclopèdia.

No [rialles], però sé que em costarà molta feina. Tinc molta documentació.

I si torna a la novel·la negra amb quina història ho farà?

La novel·la negra que vull fer passarà a Lleida. Hi haurà dos personatges que ja han sortit a les anteriors. Un és el redactor del diari SEGRE Joan Serradell i, l’altre, el caporal Roure, i estarà ubicada a Lleida en un temps històric que serà el 1860, quan arriba la reina Isabel II amb el tren. I acabarà el 1885, amb el còlera.

Quina veurem primer?

La del besavi.

Té una prolífica producció literària i algunes obres que podríem anomenar eròtiques. El gènere de la narrativa eròtica l’atrau ara?

Totes les meves novel·les tenen molt d’erotisme. Hi ha erotisme a Ulls maragda, hi ha erotisme a Sense data. Sí que és veritat que on es manifesta més l’erotisme ha estat a La mà al melic, que vaig escriure juntament amb Francesc Pané, i a Amb X de sexe, que vaig compartir amb David Marín.

O sigui la novel·la eròtica li agrada fer-la en companyia...

[Rialles] Ha donat la casualitat que les dues han estat compartides amb la part masculina, però és clar que l’erotisme forma part de les nostres vides, llavors amargar-lo a les novel·les és absurd. Si tu escrius d’amor hi ha d’haver erotisme, hi ha d’haver sexe. Si escrius personatges de ficció però que viuen en un context real hi has de posar erotisme. El que passa és que l’erotisme és complicat d’escriure perquè no acabi sent groller... que no et caigui de les mans sinó que, en certa manera, t’arribi a excitar.

La tempta tornar a la política?

No. Gens. M’interessa la política com a qualsevol ciutadà i m’interessa Lleida però no m’interessen els partits polítics.

No s’ha plantejat fer una novel·la entorn a l’independentisme, al procés?

No. Jo no milito en cap partit des de l’any 2012. Per tant, ho tinc tot molt llunyà.

Per què va deixar la política o per què no hi vol tornar?

Perquè ja és una etapa viscuda. Jo la vaig gaudir molt, i ho recordo amb molta estima, però arriba un moment que has de dir prou.

Creu que es va retirar a temps?

Jo crec que no et retires a temps, sinó que la política et retira a temps. Van ser anys bons, però ja són passat.

Quins autors li agrada llegir?

Llegeixo moltes biografies, autobiografies, assajos, i he de dir que, malgrat que no queda gaire bé, llegeixo poca novel·la. El que faig ara és rellegir molt.

Ah sí? Què rellegeix?

Per exemple, les memòries de Francesc Cambó, o les de Churchill, són genials.

Quina música li agrada escoltar?

Escolto molta musica clàssica. M’apassiona la suite número 1 de Bach, la poso contínuament, i després escolto de James Taylor a Bowie passant per la bossa nova.