Clàudia Colom: “Al disc no hi ha silencis entre cançons perquè vull que es visqui com un viatge”

‘La flor del dimoni’ és el primer disc de Clàudia Colom, nascuda a la Seu d’Urgell i establerta a Barcelona. Es tracta d’una obra conceptual de dotze temes sense pauses que narren experiències personals de l’artista en un format de viatge ple de simbolismes. Filòloga de formació, també és professora de dansa persa, a més de tenir estudis en llengües romàniques i literatura medieval.

Sons electrònics influenciats per músiques mediterrànies. L’atmosfera que Clàudia Colom crea a La flor del dimoni permet a qui l’escolta viure un viatge que inclou un descens als inferns i una posterior unió amb la llum de Déu. Una visió molt personal de la música en què bolca el seu bagatge personal i cultural.

De quina manera es reflecteix la seua trajectòria personal en les lletres que compon?

A l’hora d’idear un imaginari per traslladar-lo a la música. Per a mi el disc no és només música, sinó que el concebo com un projecte artístic en el sentit que hi bolco tot el meu creixement com a indivídua i el meu bagatge com a filòloga: simbologia medieval, lletres molt cuidades. És un disc amb molt rerefons, essencialment simbòlic.

Les lletres són adaptacions o estan inspirades en músiques més antigues?

Totes són de creació pròpia. Són fruit de tot el que sé sobre l’edat mitjana, els llibres que he llegit. Això és el meu rerefons. Si hi ha similituds amb artistes coetanis, per exemple, és perquè m’agrada la temàtica i la tinc present, és a dir, sense voler-ho.

Com s’ha d’interpretar aquest disc?

Està fet perquè s’escolti sencer, d’una tirada. Al disc físic totes les cançons estan enllaçades. No hi ha silencis entre cançó i cançó, ja que el que interessa és viure’l com un viatge. Cada cançó està també associada a una flor, amb el seu significat corresponent. Es tracta d’una obra conceptual i està dividida en capítols.

Sons mediterranis, orientals i electrònics. Quins instruments hi entren en joc?

Hi ha un llaüt renaixentista, i d’occidentals hi trobem una arpa clàssica de pedals i el violoncel. Cap a la part més oriental i mediterrània hi hauria el baglama, el ney, l’udu i la lira de Creta.

Té formació musical?

Sí, però mai amb estudis reglats. No em concebo com a cantant sinó com a artista, creadora. Aquest és el primer disc que faig en solitari, i hi he dedicat cinc anys. Tota una aventura molt diferent a l’experiència que tenia de formar part d’un grup amb més músics.

Quin significat tenen les flors que apareixen en les diverses cançons?

Són un dels fils conductors del disc. Cada flor és d’un color –jo percebo la música amb colors– i la seua simbologia m’ajuda a parlar de temes en concret.

Podria explicar alguna d’aquestes metàfores?

Per exemple a El clavell i la carreta, el clavell vermell es relaciona amb la passió de Crist i les processons, i la foto que l’acompanya té una creu. Quan la lletra diu “m’he despullat davant la creu i amb un clavell he rendit el cor al meu Déu”, la flor simbolitza la passió, el fet d’haver viscut un procés dolorós.

El disc, ple de simbologia, també va acompanyat d’imatges.

Al directe també vull mantenir aquesta concepció de projecte artístic, cuidant detalls com la il·luminació i els colors dalt l’escenari... Vull que sigui una cosa sensorial, com ho és també el disc. M’agrada molt tot el que té a veure amb els sentits, ja que estan vinculats a les emocions, i el disc és molt dramàtic en aquest sentit.

La fe és protagonista al disc. És creient?

Em considero una persona molt espiritual. Al disc hi surt simbologia cristiana, però és més que res perquè és el que hi ha aquí, la religió amb la qual he crescut i la pertinent a l’edat mitjana. Els trobadors, les novel·les de cavallers. Totes giren al voltant d’aquesta religió, però en cap cas vull fer-ne proselitisme. És simplement simbòlic.

Amb el disc el que vull és compartir la meua experiència, per això recomano escoltar-lo amb certa predisposició, ja que no l’he fet només pel simple fet de fer música. Hi ha experiències fortes plasmades a les cançons, si algú s’hi sentís reflectit per mi seria fantàstic. M’agrada compartir.