Tomàs Molina: “M'enerva que es digui als nens que s'apropa la fi del món perquè és mentida”

Tomàs Molina és una de les cares més conegudes del nostre país. Porta més de 35 anys exercint com a home del temps a TV3 i és tot un personatge a les xarxes socials. Ara mostra la seua faceta de divulgador científic amb ‘El gran llibre del planeta’, un atles en què explica els orígens de l’Univers que habitem així com què ens depara el futur més immediat (parlant de milers de milions d’anys).

Periodista llicenciat en Física, Tomàs Molina és també professor a la Universitat de Barcelona i un dels meteoròlegs més reputats del país. Parlem amb ell sobre la publicació del seu últim llibre, sobre el canvi climàtic i la manera en com afectarà Lleida, així com de la possible celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu.

S’ha plantejat mai adaptar els continguts d’aquest llibre a una sèrie documental en català?

Anteriorment havia fet documentals, però actualment tinc un altre propòsit a la vida. M’agradaria ser doctor abans dels 60. Aquesta faceta de divulgador lliga amb el meu passat infantil i juvenil. Els atles sempre m’han agradat molt i, de fet, si soc científic és perquè vaig llegir atles de petit. Una de les coses que em van colpir aleshores va ser veure que la Terra no era immortal.

Saber que d’aquí cinc milions d’anys el Sol serà una gegant vermella que farà desaparèixer la Terra em va sacsejar, en el sentit que em va encuriosir i ho vaig voler estudiar. Després jo hi he afegit que la nostra galàxia xocarà amb Andròmeda. És a dir, que tenim un futur més aviat incert com a planeta. També m’agrada puntualitzar que tot està en moviment. Les coses no estan quietes enlloc ni en cap circumstància.

És important la formació contínua en el seu àmbit?

Porto més de 35 anys treballant com a home del temps. Des que vaig començar fins ara la meteorologia ha canviat completament. La forma com la treballem, l’estudiem i la pronostiquem no té res a veure. No només hem de formar-nos contínuament sinó que hem d’estar sempre adaptant-nos als canvis. En el passat fèiem un pronòstic a nivell general i actualment els models els correm nosaltres mateixos. Som productors i divulgadors del pronòstic.

Abans els mapes m’arribaven per ràdio facsímil dels anglesos i ara ens ho fem nosaltres amb els nostres ordinadors, i ja no són mapes sinó que són models. Per exemple, abans la boira la pronosticàvem quan podia ser possible que n’hi hagués. Quan jo explicava a classe què és la boira sempre deia que el primer i l’últim dia mai l’encertàvem. Ara tenim models de boira prevista i coneixem l’hora que comença i l’hora que se’n va.

TV3 ha estat sempre un mitjà de referència, meteorològicament parlant.

Vam tenir el primer receptor propi de Meteosat. Vam ser la primera cadena d’Europa, concretament. També hem estat dels primers a ensenyar models meteorològics en directe, hora a hora. I també vam contribuir a canviar la forma de com es parla del temps. Abans es donava la previsió, i nosaltres sempre hem compartit la història meteorològica del que estava passant, ja fos ensenyant els fronts, etc. Fem partícips els espectadors. No és que jo digui: “Plourà a la costa”, sinó que explico la història de per què aquest aire que ve del mar acabarà fent ploure a la costa. És una responsabilitat compartida de fer el pronòstic. I després també hi ha el tema de compartir la passió d’observar la natura. Al seu dia vam fer el programa Espai Terra, totalment pioner.

Ha canviat molt la funció d’un home del temps en un món on Google o l’assistent d’Apple et diuen si plourà o no al moment?

Sí. A Meteofrance, per exemple, ja han deixat de fer el pronòstic general –el que vindria a ser un mapa amb tots els símbols. Això sempre ha sigut un clàssic de la meteorologia. Per què? Doncs perquè la gent ja no mira un mapa de França. El mòbil et dona molta més informació. Tots ens hem d’acomodar al canvi d’ús de la meteorologia. En el nostre cas encara ho fem però amb el valor afegit d’un relat.

Recorda algun pronòstic fallit estrepitosament?

I tant, tot i que no et puc concretar l’any. Però recordo un pont de la Immaculada que vam dir que nevaria diumenge i va acabar nevant dilluns. Com a conseqüència, només hi va haver un 7% d’ocupació hotelera al Pirineu. Va ser bastant greu i vam tenir preguntes al Parlament, queixes del sector. Volien el meu cap. Però en realitat no va ser un error tan greu meteorològicament parlant, ja que només ens vam endarrerir unes 12 hores. Avui en dia els models donen per hores la previsió i s’equivoquen de molt poc.

Què en pensa d’uns possibles Jocs Olímpics d’Hivern, des del punt de vista de la sostenibilitat?

No tinc cap problema amb el fet que se celebrin. Si em preguntes si hi haurà neu natural quan està previst fer-los, la resposta és no. Però també et diria que als de Pequín tampoc n’hi havia. La van haver de fabricar i els pitjors dies van ser els que nevava, ja que se’ls va complicar tota la logística i la infraestructura. Cal recordar que actualment ja s’està fabricant neu al Pirineu. El paisatge serà sense neu però hi haurà neu als llocs on hi hagi les proves.

Què creu que poden aportar al territori?

Sobretot, infraestructures. També cal tenir en compte el canvi que pot suposar a altres nivells, ja que no és només el fet de fer uns Jocs. A Barcelona no van ser només les rondes, que són molt importants, la Vila Olímpica o el canvi del litoral, sinó l’esperit del qual es va impregnar la ciutat. Els Jocs la van fer una ciutat del món. I sobretot, entre els seus habitants hi havia alegria i satisfacció per una feina ben feta. Estic segur que això es podrà replicar també al Pirineu. Com que estem tots enfadats últimament sembla que tot hagi de ser que no. Què tenen de dolent uns Jocs Olímpics? Em costa molt a vegades seguir les argumentacions que es donen.

Es parla molt de la manca de neu arran dels Jocs Olímpics, però aquest estiu també s’està veient que els recursos hídrics escassegen. Què ens espera?

El futur és de canvi. Vull recalcar, però, que no s’apropa la fi del món. Hi ha una mania permanent a dir que el món s’ha d’acabar, res més lluny de la realitat. Això ho he posat també al llibre. Ara, el canvi climàtic és un fet i el món està canviant degut a la nostra activitat al planeta. Hem de treballar molt perquè canviï menys, de forma immediata i sense pausa. El futur serà amb més gent, que tindrà més necessitats energètiques i més qualitat de vida, i d’això el món se’n ressent. Però no hem de donar aquest missatge que no hi ha futur als nens i les nenes perquè és mentida, m’enerva.

Lleida es desertificarà?

Hi haurà, més sovint que ara, temperatures per sobre dels 40 ºC, cosa que s’haurà de tenir en compte en la construcció d’edificis i la instal·lació d’aires condicionats, entre d’altres. Hi haurà també menys dies de boira, fet que repercutirà en les formes de conrear, ja que la boira ajuda a preservar l’aigua que hi ha a la terra.

És a dir, augmentarà l’evapotranspiració i el terra estarà més sec. Quant a la disminució de les precipitacions, els models diuen que no serà més d’un 10%, però també és veritat que tenim una infraestructura de reg molt antiga i desenvolupada, per la qual cosa estem molt més ben situats que Múrcia, per exemple.

Pel que fa al Pirineu, les pluges no canviaran gaire. El que s’haurà de fer és canviar la forma de regar per tal d’aprofitar més l’aigua, però això és una cosa més aviat tecnològica i no tinc cap dubte que serem capaços d’adaptar-nos als canvis que vindran.

És tot un personatge a les xarxes socials… El ‘Polònia’ el va ajudar a perdre la vergonya?

Potser sí, però crec que vinc així de sèrie. Si alguna cosa ha fet el Polònia és imitar-me bé. Em calquen fins i tot en aquelles parts de mi que no es veuen en directe. Sempre he pensat que els passen els vídeos d’abans de començar els directes, on potser fem una mica més el ruc, ja que el meu imitador fa coses que jo faig abans de gravar.