Sheila Queralt: “Tots som vulnerables a caure en una estafa amorosa”

“Quasi tots tenen en comú una personalitat psicopàtica. No tenen cap remordiment pel que estan fent”, explica la lingüista forense de Balaguer Sheila Queralt, que en el seu segon llibre divulgatiu, Estafas amorosas, analitza i desemmascara les tècniques dels estafadors de l’amor més famosos i adverteix que tots som vulnerables a aquest tipus d’estafes. Aquest és un llibre d’autodefensa, però també de conscienciació cap a les víctimes per entendre tot el que els ha passat, han patit i moltes d’elles encara pateixen. Al cap i a la fi van caure en braços de ments psicòtiques, segons els experts.

La doctora en lingüística forense Sheila Queralt, de Balaguer, acaba de publicar Estafas amorosas, el seu segon llibre (Larousse), després d’Atrapados, on explicava com aquesta especialitat lingüística va ajudar a resoldre diversos casos policials. Estafas amorosas és un llibre didàctic, entretingut i fàcil de llegir.

Comencem pel principi. Què és la lingüística forense?

La lingüística forense el que fa és analitzar la llengua, sigui oral o escrita, per aportar anàlisis científiques en investigacions privades, policials o judicials, per tal de resoldre conflictes. Per exemple, per saber qui hi ha darrere d’una carta anònima o determinar si hi ha un plagi o fins i tot per resoldre ambigüitats en les clàusules d’ un contracte.

A Estafas amorosas vostè analitza el llenguatge de quatre dels més grans estafadors del amor. Tenen un perfil comú?

Sí, hi ha un perfil comú. Els criminòlegs parlen d’una personalitat psicopàtica en la qual els estafadors no mostren cap tipus de remordiment pel seu comportament parasitari. La majoria d’aquests estafadors no tenen gaires estudis. S’han dedicat tota la vida a mentir i el seu modus vivendi és l’estafa.

Al llibre explica que fins i tot dones empoderades han caigut als braços d’aquests estafadors. Hi ha un perfil comú de les víctimes?

No hi ha un perfil comú de les víctimes. Sí que és veritat que totes elles, o la majoria, estaven en plataformes on es busca una relació amorosa, però això no implica que tinguin la necessitat de cobrir un forat afectiu i per això precisament hi caiguin! El que tenen en comú les víctimes és que gaudeixen d’una economia sanejada que és el que realment busquen aquests tipus d’estafadors.

Estem parlant de dones que es senten soles, o són ingènues?

No, no és així. La gran majoria de les víctimes són grans professionals dins els seus àmbits. Hi ha enginyeres informàtiques, advocades, caps de grans empreses i, per tant, no hem de tenir aquesta mentalitat que les víctimes d’aquests estafadors són dones vulnerables, perquè no és així.

Al llibre explica diversos casos i com l’estafador aconsegueix aïllar la víctima dels seus amics, de la família, fins i tot dels pares... Com és possible això?

Aquestes situacions les provoca l’estafador. És l’habilitat i la capacitat que té per dur a terme pràctiques de control coercitiu que també es produeixen en casos de violència de gènere. Que com ho fan? No us penseu que ho fan dient no parlis amb aquest o no vegis aquest altre... No pas. Ells ho fan a través de tècniques manipulatives en les quals presenten diferents situacions a la víctima a les quals elles no poden dir que no.

Un exemple...

Per exemple, una de les coses que fan és que si la víctima diu “avui he quedat per sopar amb les amigues, ja ens veurem demà”, ell respondrà “ah, sí? Fantàstic, passa-t’ho bé!” I al cap d’una estona comentarà: “em sabia greu dir-t’ho, però és que justament avui havia preparat un sopar romàntic”. Arribats a aquest punt és molt difícil que la víctima pugui dir que no. Hem de tenir present que aquestes estafes no són d’un dia per l’altre. Hi ha una semblança molt gran amb les víctimes de violència de gènere, No és un aïllament ràpid.

I a l’entorn de la víctima ningú no s’ adona que alguna cosa no va bé?

Si hi ha algú de l’entorn de la víctima que li comença a dir “a mi això no em pinta gaire bé”, per exemple, l’estafador utilitzarà tècniques tipus ”doncs aquesta persona és una amargada, el que vol fer és ficar-nos en contra l’un de l’altre”. Convenç la víctima que aquella amistat vol trencar la relació idíl·lica, perquè al principi és molt idíl·lica.

Llavors la víctima ha d’escollir?

Evidentment. El que passa en molts casos és que la víctima al començar a veure al seu voltant certes alertes per part d’amics i coneguts nega la mateixa realitat i decideix prescindir de les persones que posen en dubte aquella relació idíl·lica.

Són realment relacions idíl·liques?

Aquest és el muntatge previ de l’estafador. Les víctimes sempre creuen que han trobat el company ideal perquè l’estafador ha fet un treball previ de seguiment de la víctima de la qual ho coneix quasi tot i es crea una personalitat molt similar a ella, perquè aquesta abaixi totes les guàrdies i alertes.

Els estafadors sempre són homes o també hi ha dones?

L’estafa és independent. Es pot donar tant d’ homes a dones, d’homes a homes i de dones a homes. Els estafadors segueixen pautes molt similars, l’única que pot variar és a l’hora de llençar l’ham perquè la víctima piqui. Per exemple, en el cas d’homes que estafen dones, els estafadors es presenten generalment com a persones adinerades. Hi ha excepcions, però. Per exemple el cas que explico al llibre de Rodrigo Nogueira; aquest, a nivell econòmic, era similar al de les víctimes. Els homes estafadors estan al principi en una situació benestant i després van canviant i és quan comencen a xuclar de la víctima. En els casos de dones que enganyen homes el component físic és molt important, a més d’assumir un rol de cuidadora, d’ajuda als altres. Les dones estafadores activen el paternalisme dels homes

Quin és l’estafador que més l’ha sorprès?

El cas de l’Albert Cavallé, perquè és força complex. Té sis condemnes, però està al carrer, i sembla que presumptament continua estafant. Durant el judici, a més, va adoptar un actitud molt xulesca.

Quan es destapa tot, com se senten les víctimes?

Doncs la gran majoria es troben en una situació psicològica tremenda. Les seqüeles són impressionants. Tenen grans depressions, moltíssima por a relacionar-se, una gran desconfiança.

Hi ha petites alertes que ens puguin avisar d’una estafa?

Sí. En primer lloc les relacions que sorgeixen molt ràpidament i en les quals, a més, sembla que tot encaixa. Vigilar quan sentim massa sovint paraules com “honestedat, relació sincera, de confiança”. Al tanto amb aquestes paraules perquè són un patró definit. Hem de tenir molt present que tots som vulnerables a aquestes estafes i el que es pensi que és infal·lible a aquestes situacions, serà el primer que caurà.

El seu llibre ens pot ajudar a no caure en mans d’estafadors?

Aquest és un llibre d’autodefensa per protegir-nos, però també de conscienciació cap a les víctimes sobre tot el que els ha passat i també perquè la societat entengui aquest tipus de delictes.