Selva Nua: “El mercat és hostil amb els que cantem en català. El temps dirà si tenim futur”

Són els flamants guanyadors del concurs musical UnaEstrellaACasa, aconseguint remuntar 700 propostes musicals. Ara han tret el seu primer treball, Momentani.

La Joana Jové, l’Adrià Garcia i el Gerard Català són Selva Nua. Provenen de diferents pobles de la demarcació de Lleida i ara estan repartits per mig Catalunya però tenen la intenció de continuar treballant plegats, tot i que afirmen que viuen el dia a dia a l’espera del que els pugui deparar el futur a nivell musical.

Selva Nua neix durant el 2019 i les seves composicions se situen entre el pop i el soul. El seu objectiu és transmetre sensacions.

Sou de tres pobles de les comarques de Lleida: Vilanova de Segrià, els Omellons i les Borges Blanques.

Com us vau conèixer?

Ens vam conèixer la tardor de 2019. Tots havíem estat en bandes i formacions musicals.

El Josep Maria Serra, que acabaria produint-nos l’àlbum, ens va posar en contacte i, a partir d’aleshores, vam començar a fer música plegats. No sabíem si amb la finalitat de ser una banda, de gravar, de fer concerts… simplement ens ho passàvem bé fent música.

I el nom de Selva Nua, d’on surt?

La Joana no tenia Instagram personal i durant el confinament es va crear un perfil amb aquest nom per penjar reflexions “confitades”, impregnades de quotidianitat. Vam acabar veient que el nom era curiós i vam batejar el grup tal qual.

Abans de Selva Nua heu format part d’altres grups musicals?

Sí, tots hem tocat o toquem en diferents bandes. La Joana està en grups de versions com Duo Surprise, canta jazz amb Pixie Dixie i de tant en tant forma part de la banda de Renaldo i Clara.

El Gerard i l’Adrià han format part d’Avstral.

El fet de guanyar el concurs UnaEstrellaACasa, i passar davant de 700 propostes musicals, què ha significat per a Selva Nua?

Sens dubte va ser un revulsiu en un moment en què tot estava aturat. Va ser molt gratificant ja que hi havia moltes propostes i la gran majoria eren molt bones.

La vostra música, en quina òrbita se situa?

Ens diuen que som a mig camí entre el pop i el soul, tot i que també tenim temes que s’aproximen a la música lo-fi.

Les vostres composicions són suaus, com si fossin melodies encadenades on el ritme no varia.

Passa que la Joana té un timbre i un estil de veu que sovint s’aproxima al jazz i que aconsegueix fer variar molt ràpidament la força i l’energia de les cançons. Més que buscar contundència o ganxo amb la intensitat musical o els instruments, volem transmetre sensacions.

I les lletres d’on surten?

D’alguna manera s’acaben vinculant a anècdotes, sensacions i reflexions particulars però mai són fruit de plantar-se davant el full de paper i dir “vull fer una cançó”. Però són molt sinceres.

Selva Nua tot just comença ara.

Us plantegeu continuar professionalment en el món de la música?

Això ho dirà el temps. El mercat, per als qui cantem en català, sovint és hostil, quant a opcions de viure fent música.

Quins compositors teniu com a referents?

Escoltem molta música, de fet tots tres ens identifiquem amb més d’un estil musical. La Joana té afinitat amb artistes amb tocs més soul com Alice Phoebe Lou i també r&b/neo-soul com Bikôkô.

Mentre que l’Adrià tira cap al pop independent (Men I Trust, per exemple). El Gerard escolta molt pop-rock alternatiu de primera generació: Radiohead, Weezer…

Quin futur veieu per a Selva Nua?

Anem dia a dia.

Tot el que ens surt al davant és un repte i, per tant, treballem al màxim per continuar avançant. El que sí que tenim clar és que volem seguir fent música i compartint-la amb tothom que la vulgui sentir!