Josep Esteve, líder de Rodi: “Va ser una gran responsabilitat haver-me de fer càrrec del negoci amb 17 anys per la mort del meu pare”

De jove volia estudiar INEFC, però la mort del seu pare el va obligar a agafar les regnes del negoci familiar, un taller de pneumàtics i un centre de transport. Ara, quaranta anys després, lidera l’empresa Rodi amb 600.000 clients, 170 tallers i 1.500 treballadors a Catalunya, Aragó, Andorra, Galícia, Navarra, Canàries i Portugal. És en Josep Esteve (1961), que enguany ha estat distingit amb el premi emprenedor de l’any a Catalunya pel creixement i expansió que ha fet a nivell d’Espanya. Creu que un emprenedor ha de saber prendre decisions i permetre’s algun error i, sobretot, aguantar la pressió quan s’han de prendre decisions de futur.

Josep Esteve es defineix com una persona a la qual li agrada generar reptes. Quan era jove eren desafiaments esportius als quals va dedicar molt de temps i esforços. Més tard es va bolcar com a emprenedor a tirar endavant l’empresa familiar.

Vostè comença el que amb el temps s’ha convertit en Rodi amb només 17 anys, amb la mort del seu pare. Un cop molt dur... La veritat és que la mort del pare, que era una persona molt activa, quan jo tenia només disset anys em va canviar totalment la vida. Vaig aterrar a l’empresa venint d’un món totalment diferent. Jo era un estudiant que només tenia el deure d’estudiar i gaudir i de sobte et trobes amb la responsabilitat que tens amb una gent que treballaven a casa i que depenien de les decisions que a partir d’aquell moment prengués. En aquells anys teníem un taller de pneumàtics a la carretera de Saragossa i també teníem camions de transport.

Perquè la seva il·lusió era haver pogut estudiar INEFC... A mi m’agradava molt l’esport, especialment el voleibol i em continua agradant moltíssim. Vaig ser jugador, però també vaig arribar a ser entrenador, que per a mi era molt il·lusionant perquè crec que és important que un grup de persones avanci amb il·lusió i ambició per així poder compartir amb un grup de companys tots els èxits d’un equip.

Va aplicar la psicologia de l’esport pel que fa a jugar en equip, al negoci? Segurament. Per a mi la política que ha fet créixer Rodi ha estat sens dubte la d’aconseguir que cada responsable de centre, cada persona que ara dirigeix un dels nostres tallers hagi sortit del planter, parlant en argot esportiu. És a dir, de ser un jugador ha passat a ser l’entrenador.

Aquesta política de personal, creu que ha estat una de les claus de l’èxit de Rodi? Sens dubte ha estat la clau. Perquè la gent que dirigeix un taller, de per si, és una mena d’emprenedor i entrenador de la seua gent i el seu objectiu és tenir un bon equip i que aquest estigui motivat davant de la feina. Hem convertit Rodi en un grup de 170 tallers, però la nostra gran fita sempre ha estat que en cada taller hi hagi un emprenedor que guiï l’equip.

La política que ha fet créixer Rodi és que els responsables dels nostres 170

tallers han sortit del planter, han sigut jugadors abans que entrenadors

Quina ha estat la data clau per a Rodi? Quan comença a expandir-se? Crec que hi ha algunes dates clau. Entre 1993 i 2006 Rodi va anar creixent comprant tallers que ja existien o que tancaven per jubilació. Quan nosaltres comprem una empresa el primer objectiu és integrar els treballadors en la nostra filosofia i cultura, que és la gran dificultat. En aquests anys vam comprar dues empreses importants i en dos anys vam passar de 400 a 800 treballadors, amb la qual cosa passem de jugar a Segona Divisió a jugar directament la Champions catalanoaragonesa [rialles].

Creixent principalment a Catalunya i l’Aragó... Sí, nosaltres volíem ser líders a Catalunya i a l’Aragó, perquè preferíem ser capdavanters en una zona concreta i que dominàvem a tenir tallers distribuïts per mitja península.

Entre 1993 i 2006 vam passar de la Segona Divisió a jugar directament la Champions

Però, actualment, vostès estan per tot arreu: Portugal, Canàries, Navarra Andorra, Galícia... El 2014 és quan decidim sortir de Catalunya i l’Aragó i comprem una empresa a Canàries que tenia 16 tallers. Va ser una operació complexa per la mateixa dificultat que comporta la insularitat i també perquè ens vam trobar amb una cultura de treball i empresarial molt diferent de la nostra. Era una manera de treballar que res tenia a veure amb la nostra política. Davant d’això vam decidir mantenir la marca original. O sigui a Canàries Rodi es diu El Paso 2000. Ara com ara ja és una empresa amb cultura Rodi després que tècnics de la casa estiguessin a Canàries durant vuit anys. Ara ja tenim una directora totalment local.

I després va venir Portugal... L’any 2019, per diferents circumstàncies, prenem la decisió d’anar a Portugal i un any després arribem a Galícia. Ara mateix estem centrats en algunes adquisicions per implementar-nos a La Rioja i Navarra. Creiem que és important apostar per engrandir un model que s’ha demostrat que funciona com és el de Rodi Motor Services i poder generar així noves oportunitats a la gent que treballa amb nosaltres.

La majoria dels seus treballadors deuen venir del ram de mecànica en diferents Formacions Professionals. És important seguit potenciant aquest tipus d’estudis? La Formació Professional és clau. Nosaltres tenim una relació molt estreta amb la gent jove i per tant tenim diverses sinergies amb els centres d’FP, especialment en el grau de Mecànica. Són un objectiu clar. Com també ho és tenir una bona relació amb la Universitat de Lleida per poder incorporar nou talent, que n’hi ha, i molt! I és important tenir aquests tècnics per assegurar la plantilla de 120 persones que actualment tenim a la nostra central a Lleida.

Vostès lideren un projecte anomenat Marte, en què consisteix? Doncs es tracta que a través del SEPE hem homologat una titulació especialitzada a muntar pneumàtics per a camions i adreçada principalment a nouvinguts de l’Àfrica. Nosaltres hem format durant tres mesos un seguit de persones i ara n’hem incorporat nou als tallers. Ha estat i és una feina enormement gratificant per a nosaltres.

I les dones? Es van incorporant als tallers a fer de mecàniques? En aquests moments tenim una mecànica. És difícil encara que les dones s’incorporin al sector de la mecànica, no és habitual. Però he de dir que tenim vint dones com a responsables de tallers.