Àngel Marqués Aguilar: “Un paner d'avellaner només el pots trobar al Pallars”

D’artesans de la cistelleria, igual que d’altres oficis ancestrals, en queden ben pocs. I si volem un artesà cisteller que treballi amb branques d’avellaner, segurament només trobarem l’Àngel Marqués, de casa Farriol d’Anàs, al terme municipal de Ribera de Cardós. Aquest llicenciat en INEFF i que actualment treballa com a guarda de la reserva de l’Alt Pallars per Forestal Catalana, va aprendre l’ofici del seu padrí quan tot just tenia setze anys.

Des de ben jovenet l’Àngel Marqués estava acostumat a passar hores mirant el seu padrí com anava treballant les branques d’avellaner per acabar realitzant tot tipus de paners o cistelles, menatges útils per anar a l’hort, a pescar, comprar o plegar bolets. L’afició del padrí de casa Farriol d’Anàs s’ha convertit en un hobby per a aquest jove guarda forestal.

Vostè fa paners. Quina diferència hi ha entre fer paners o cistelles artesanals? Els paners, al cap i a la fi, són el mateix que les cistelles però tenen la singularitat que estan fets amb branques d’avellaner i amb una tècnica que només es fa servir al Pallars. La majoria, dels pocs artesans d’aquest ram, utilitzem les rames de vímet, però aquí al Pallars hem treballat sempre amb l’avellaner. Avui en dia si vols qualsevol estri fet amb branques d’avellaner només el trobes al Pallars.

I per què fa servir l’avellaner i no el vímet, que és més comú o fàcil de trobar? Aquí al Pallars sempre hem utilitzat les branques d’avellaner perquè antigament era l’arbre que tenien més accessible i, a més, s’adapta molt bé a l’hora de doblegar-lo, manipular-lo i extreure les tires. No és fàcil treballar l’avellaner i els artesans que queden d’aquest ram prefereixen el vímet perquè és més dòcil de treballar. És més comercial.

Vostè va aprendre l’ofici de fer paners del seu padrí. Sí, de fet el meu padrí és qui m’ho va ensenyar tot. Ell havia estat fuster. Li agradava molt treballar la fusta artesanalment i polir-la. Hi tenia molta mà. Quan es va anar fent gran és quan jo començo a interessar-me per tot el tema dels paners, perquè ell es passava hores doblegant les branques d’avellaner. Em vaig posar al seu costat i allí vaig aprendre’n. Tenia uns setze anys.

Treballar les branques d’avellaner i fer paners era un complement per a l’economia familiar en temps del seu avi? El padrí era fuster, pagès i una mica de tot. Jo crec que no era ben bé el seu modus de vida, perquè no hi guanyava gaire. De fet, era una forma de distreure’s conforme es va anar fent gran. Ell va començar a fer paners perquè eren uns estris molt necessaris i utilitzats quotidianament. Es necessitaven paners per anar a collir trumfes, per poder portar la roba al riu, per buscar bolets, anar a cercar les coses a l’hort, per a recipients.

I vostè ara fa paners com a hobby. Sí, i a més tinc la satisfacció de seguir una tradició ancestral d’aquí del Pallars. La meva feina habitual és la de guarda de la reserva de l’Alt Pallars per Forestal Catalana. Fer paners no dona per viure, però sí que ajuda. És un complement, com ho era en temps de l’avi.

De fet, fer paners és un ofici que quasi s’ha perdut. No és ben bé que s’hagi perdut, però és una artesania que ha quedat molt relegada a la gent gran. Ells no tenien la possibilitat de viure de fer paners perquè no tenien recursos per donar-se a conèixer. Ara és diferent. Per exemple jo tinc una pàgina a Instagram i a poc a poc la gent l’ha anat descobrint. I pels inputs que rebo detecto que hi ha bastant d’interès per aquest tipus d’ofici artesanal.

A l’hora de fer un paner, per on es comença? Doncs primer de tot has d’anar al bosc i saber seleccionar les rames d’avellaner més adequades. No totes serveixen. Un cop tens la matèria primera només cal carregar-se de paciència i anar treballant amb el ganivet i les mans.

Quantes hores li calen, per exemple, per fer un paner? Doncs entre una cosa i una altra és quasi una jornada laboral per fer-ne un.

I els dissenys dels paners, també se’ls fa vostè en base a una tècnica concreta? Sí, i de fet he variat una mica la tècnica del padrí, amb l’objectiu que el producte final quedi més polit. El padrí a l’hora de fer l’estructura recolzava l’esquelet dels paners en la seva mateixa volta. El que jo faig és amagar les puntes de les costelles de les rames dins la rosseta. Ho vaig aprendre d’un artesà que va venir a un mercat a Vilamur i a força d’anar provant, doncs he aconseguit una estètica molt més polida. Clar, hem de tenir present que en el temps del padrí el que es buscava era la funcionalitat del producte. Ara l’estètica final també compta.

Puc venir a buscar-lo i dir-li, per exemple, que em faci un llum? Un llum i el que vulgui. No tinc uns dissenys predeterminats. De fet improviso molt a l’hora de crear una peça, ho faig d’acord amb el que demana el client. Sempre són peces exclusives. Es podem assemblar però són sempre diferents perquè cada tall de ganivet també és diferent. Cada peça és única.