Roger Casas-Alatriste “Hem perdut un 30% de capacitat d’atenció en només trenta anys”

Originari de Mèxic i madrileny d’adopció, Roger Casas-Alatriste és expert en continguts digitals i branded content. És el CEO i fundador de la productora El Cañonazo Transmedia i acaba de publicar Tu atencion, por favor (Almuzara). El llibre comença sent un manual per a creadors de continguts i acaba convertit en una guia per a qualsevol persona connectada a les xarxes. 

L’evolució del llibre és interessant i inesperada. Jo volia compartir coneixement i eines amb els creadors i reflexionar sobre l’economia de l’atenció. Donar-los claus, fer-los una primera aproximació al concepte. A mesura que avançava em vaig adonar que podia escriure per a un públic més ampli, per a qualsevol persona que se sentís saturada amb l’allau d’informació que ens assetja cada dia a internet. 

Fa servir el terme presumer, una conjunció entre productor i consumidor. Els ciutadans hem deixat de ser consumidors passius per convertir-nos, cadascú en la seua mesura, en productors de continguts. Alguns a les xarxes més públiques, però qui més qui menys participa de grups de Whatsapp i també mira de captar l’atenció dels seus interlocutors. Uns i altres, professionals i ciutadans, s’endinsaran al llibre amb ulleres diferents. 

Tots formem part del mateix joc i sovint no en som conscients. Internet és com els cotxes: fa cent anys eren rudimentaris i els conductors, molt novells. Amb el temps, els cotxes són més segurs i hem après a conduir-los amb més seguretat. Aquests primers anys hem estat molt inconscients amb la nostra manera d’utilitzar les xarxes, però a poc a poc sabem més com funcionen, els perills que comporten i com hi hem d’interactuar. Si més no, jo a casa faig pedagogia amb els meus fills perquè entenguin per què s’enganxen a un joc o a un youtuber concret. Que res no passa per casualitat. 

Al llibre parla que l’atenció dels espectadors i els usuaris disminueix ràpidament. Els estudis parlen que hem perdut un 30% de capacitat d’atenció en només trenta anys i que el temps que la gent concedeix a un estímul nou per decidir si continua mirant –o no– també ha baixat dels 12 als 8 segons en pocs anys. N’hem de prendre consciència i no deixar-nos arrossegar. Per això és important reflexionar sobre l’economia de l’atenció. Els creadors ho han de tenir en compte per captar- la i els usuaris n’han de ser conscients per no malgastar-la. 

Això fa que a les noves generacions els costi connectar amb temes densos i es posi en dubte la seua comprensió lectora? Quan tu vols que algú et presti atenció has de buscar estratègies per aconseguir- ho. És evident que els joves han nascut envoltats d’estímuls i no és fàcil atreure’ls. S’ha de trobar un equilibri per no renunciar a la qualitat i la profunditat i alhora captar la seua atenció. Jo, quan em preparo un seminari amb joves, miro de fer-ho fins l’últim detall per tal de mantenir-los atents una, dues o tres hores seguides. Quan m’aplaudeixen sé que ho he aconseguit. 

Fins on pot arribar aquesta dinàmica en què necessitaríem uns quants anys per consumir el que es penja a les xarxes en un sol minut? És dificíl de predir, encara que hi ha plataformes com Netflix i HBO que estan reduint el número de produccions anuals per als propers anys. Menys quantitat i més qualitat. Potser marcaran una tendència. Es tornarà a posar de moda la figura del crític com a prescriptor? Pot ser una persona molt interessant perquè ens estalvia molta feina. Realment invertim molt de temps a buscar allò que volem consumir, així que tenir algú que et fa bones recomanacions és molt útil i interessant.