Sheila Queralt: “Creure que tu mai pots ser víctima d’un estafador sentimental és un error perillós”

Sheila Queralt (Balaguer, 1987) és lingüista forense, reconeguda per la seva expertesa en l’anàlisi de textos anònims i l’aplicació en investigacions judicials. És fundadora i directora del Laboratori SQ-Lingüistas Forenses, on ha actuat com a pèrita lingüista en nombrosos casos civils, penals i mercantils. Llicenciada en Traducció i Interpretació i en Lingüística Aplicada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el 2010, la seva trajectòria professional inclou la docència en diverses universitats nacionals i internacionals, així com la col·laboració amb diferents cossos policials en casos de corrupció, ciberseguretat, narcotràfic, homicidis i terrorisme. Entre les seves publicacions més destacades es troben 'Atrapados por la lengua. 50 casos resueltos por la lingüística forense' (2020) o 'Estafas amorosas. El donjuán seduce, convence y manipula' (2022), en les quals analitza les estratègies lingüístiques utilitzades per estafadors sentimentals per enganyar les seves víctimes, o 'Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI' (2023), una obra que coordina i que dona a conèixer les diferents branques de la lingüística aplicada i les múltiples professions actuals relacionades amb la llengua.

La feina de Queralt ha estat clau a l’hora de desemmascarar Albert Cavallé, conegut com “l’estafador de l’amor”, que seduïa dones per estafar-les econòmicament. Aquestes reflexions es recullen en la docusèrie que explora la història de Cavallé i les seves víctimes, oferint una visió profunda sobre la vulnerabilitat humana i les tècniques de manipulació emocional. Queralt adverteix que qualsevol dona, independentment de la seva formació acadèmica o preparació, pot ser víctima d’aquest tipus d’estafes, ja que tot depèn del moment vital en què es trobi i ens alerta: “creure que tu mai pots ser víctima d’un estafador sentimental és un error molt perillós”. 

−En què consisteix la feina de lingüista forense? Bàsicament, analitzem com les persones parlem, escrivim o ens comuniquem per extreure pistes d’aquest llenguatge: quines paraules fem servir, com les ordenem... Cossos policials o advocats ens contacten i ens diuen, per exemple: “Tenim un anònim i necessitem saber qui hi ha darrere d’aquesta carta.” També treballem en casos de plagi, o de disputes d’interpretació d’una herència, o d’un contracte. 

-Què la va portar a endinsar-se en aquest camp tan específic de la lingüística? Vaig començar molt jove, va ser la primera feina que vaig tenir i he continuat amb això. Vaig descobrir la lingüística forense a la universitat. Sempre m’havia agradat la llengua, els idiomes, però també m’atreia molt el dret. Vaig veure un cartell que deia “Lingüística forense: la interfície entre la llengua i el dret” i vaig pensar: això és per a mi! Va ser l’inici de tot plegat. 

És una especialitat força desconeguda. Quan m’ho van comentar per primer cop, jo tampoc en sabia res. És una disciplina molt específica, cert... però fascinant. 

En el seu llibre Atrapados por la Lengua explica cinquanta casos resolts gràcies a la lingüística forense. Quin va ser el cas més sorprenent o impactant per a vostè? N’hi ha molts, però segurament recordaràs el cas d’Anabel Segura. Va passar fa més de trenta anys, però és un exemple clar de l’aplicació de la lingüística forense. Quan els segrestadors trucaven a la família per demanar el rescat, els lingüistes van analitzar les gravacions per determinar on podien estar. Això, a l’època dels telèfons fixos, va ser clau. 

Sembla tret d’una pel·lícula. Cert. I no és un cas únic. A Espanya tenim el cas d’Òscar Sánchez, que va ser acusat de participar en delictes internacionals per unes trucades intervingudes. La lingüística forense va demostrar que no era ell. També estem treballant en casos actuals, com el d’Helena Jubany, que s’ha reobert recentment. 

Com es gestiona aquesta relació entre els cossos policials i vosaltres? Generalment, la policia ens contacta quan té casos en què apareixen mostres de text o d’àudio, com gravacions o missatges. Per exemple, en casos de desaparicions, sovint analitzem els missatges de WhatsApp enviats després de la desaparició per determinar si realment els ha escrit la persona desapareguda o algú altre. A vegades també comparem la forma d’escriure del sospitós amb els missatges rebuts. 

Com determineu que un text no està escrit per la persona desapareguda? Ens fixem en elements com les faltes d’ortografia, l’ús de la puntuació, les abreviatures, les emoticones... Cada persona té un estil propi, un idiolecte, que és el conjunt de trets lingüístics propis d’una persona en particular. Això és com una empremta digital lingüística. A més, analitzem si hi ha patrons o anomalies que descartin o apuntin cap a un autor concret. 

És impressionant tot el que es pot saber d’una persona només per com escriu o parla. El llenguatge és molt revelador. Però cal una anàlisi molt detallada i metodològica. Nosaltres disseccionem cada element del text com si fos una cirurgia. És un treball de precisió.

 També es dedica a la divulgació i ha escrit llibres. Creu que hi ha desconeixement sobre la lingüística forense? Sí, totalment. Fins fa poc era una disciplina molt tancada dins l’àmbit acadèmic i desconeguda pel gran públic. Aquesta és la raó per la qual vaig decidir-me a explicar casos reals en els meus llibres i fer més entenedora la nostra tasca. També fem xerrades, col·laboracions amb instituts i projectes per tal de mostrar l’impacte de la llengua. 

El llenguatge pot ser una eina molt poderosa. Per bé... i per mal. Sovint el criminal no pensa que el llenguatge pot ser una prova en contra seva. Està molt pendent de no deixar empremtes físiques, però no es fixa en el que diu o escriu. Això ens dona un gran avantatge per descobrir detalls crucials. 

La vostra tasca no només es limita a casos penals, oi? També analitzeu altres tipus de textos. Sí, fem de tot. Per exemple, ens han demanat analitzar discursos polítics per veure si una persona està mentint o evitant dir la veritat. També ajudem en assumptes interns de cossos policials, com formacions per millorar les tècniques d’interrogatori. Tot el que tingui a veure amb el llenguatge és el nostre camp. 

En la docusèrie L’estafador de l’amor, que explica el cas d’Albert Cavallé, la podem veure i escoltar parlant de com van ajudar a identificar aquest delinqüent. És un cas que també està reflectit al llibre Estafas amorosas. Cavallé va enganyar moltes dones fent-se passar per diferents persones. La seva estratègia era aprofitar- se emocionalment de les seves víctimes, fent-los creure que estaven en una relació romàntica i que necessitava ajuda urgent. 

Com les manipulava? Les persones com ell escolten molt bé les víctimes per detectar- ne els punts febles. Per exemple, si algú té una mare malalta, utilitza aquest fet per guanyar-se la seva confiança i empatia. Cavallé, progressivament, creava una història que era creïble per a la víctima fins al moment en què la convencia de donar-li diners per fer front a una suposada emergència. 

Què és el que fa que aquestes persones siguin tan persuasives? Usen tècniques de manipulació molt sofisticades, i també es basen en la psicologia. A més, solen tenir un estil de llenguatge molt característic: llargues frases emotives, ús constant de diminutius, i a vegades alternen entre ser molt afectuosos i molt durs. Això crea una confusió emocional que ajuda a mantenir la víctima atrapada. 

...I tothom pot caure en el seu parany. Exacte, i vull remarcar aquesta idea. Moltes vegades, les víctimes són persones intel·ligents, professionals amb carreres brillants, però que es troben en un moment emocionalment delicat. Els estafadors saben perfectament com aprofitar- se d’això. Això no té res a veure amb ser ingenu o poc intel·ligent, sinó amb la situació emocional. 

Ha de ser terrible descobrir que t’han estafat manipulant els teus sentiments. Les conseqüències són molt greus. Algunes víctimes diuen que és pitjor que perdre un familiar, perquè ja no confien en ningú. Es queden amb una sensació de culpa i vergonya enormes, pensant que haurien d’haver vist els senyals. I el que els ha passat és que han estat víctimes d’una manipulació molt sofisticada. 

Deu ser difícil, judicialment, demostrar aquest tipus d’estafes... Al principi costava molt perquè no es considerava que hi hagués violència explícita. Les víctimes lliuraven els diners “voluntàriament”, i això feia que moltes denúncies no prosperessin. Però ara, gràcies a la feina de sensibilització i investigació, els jutges entenen que hi ha un engany i una manipulació que anul·len completament la voluntat de la víctima. 

És un gran pas endavant: el suport de la justícia a les víctimes. Totalment. A més, és un problema global. No només passa aquí, sinó que a països com els Estats Units o Anglaterra també s’estan fent investigacions per entendre millor aquest tipus de delictes i ajudar les víctimes. Això ens permet compartir experiències i estratègies en l’àmbit internacional. 

A Lleida també hi ha hagut casos d’estafes amoroses, oi? Sí, i eren persones normals, amb perfils variats, que van caure en aquesta mena de trampes emocionals. Cal estar alerta. 

Aquests estafadors no actuen només en l’àmbit amorós. Poden utilitzar altres estratègies, com estafes relacionades amb herències, inversions o fins i tot negocis. El patró és sempre el mateix: detectar una vulnerabilitat i explotar-la. 

Quins projectes té entre mans actualment? Estic treballant en un nou llibre més enfocat en la divulgació, en com la llengua és transversal en el nostre dia a dia. Parlaré de com ens comuniquem a la feina, a casa, amb els fills... L’objectiu és donar eines pràctiques perquè la llengua ens pugui ajudar en la nostra vida quotidiana. ...L’enorme potencial del llenguatge. Exacte. Encara no en som prou conscients..