Voluntat divina
Potser sí que em vaig quedar amb les ganes fa dues setmanes de parlar una mica més de l’autocar enfadós, aquell que ara han decidit enviar fora de Madrid i fer voltar per la geografia ibèrica a escampar la bona nova dels penis i les vulves com Déu mana. Estava jo parlant amb tota desimboltura del nou feixisme que s’escampa per Europa i em van venir al cap els extravagants ultracatòlics d’Hazte Oír (no sé si els hauria de traduir per allò de tenir un nom tan genèric: Fes-te Sentir, queda més maco i tot), i mentre engegava els meus penjaments anava pensant com de lleugeres i fàcils s’encadenen les associacions; coses d’haver de patir el mal de tan a prop. També intuïa que més d’un ultracatòlic es podria indignar (en el supòsit potser massa presumptuós que algun dels ultres llegís la columna) pel fet de voler-los posar al mateix sac que aquells que jo identificava amb els hereus més fidels i directes del nazisme. Certament, els devotíssims que et demanen que et Facis Sentir no t’impel·leixen a matar ningú, tot i que no és menys cert que el seu ranci ideari ja constituïa la base ideològica de la caterva que va sumir Espanya en la repressió i la misèria més absoluta pels anys justament en què Europa enfrontava el nazisme. I que uns segles abans, quan la possibilitat de desitjar un canvi de sexe no entrava en l’esquema mental d’un sol humà temorós de Déu (ara ja hem progressat), es dediquessin amb acarnissament inquisitorial a massacrar descreguts, agnòstics, heretges, jueus i incòmodes en general. Proveu una regressió de segles i deixeu-los fer; em sembla que prou ens espantaríem.
El pitjor d’alguns fanatismes tan involucionistes és que no responen a cap interès ocult ni cap càlcul polític, com molts altres corrents populistes, sinó que són fruit del mer convenciment. Perquè es tracta d’això: ben convençuts estan que el que Déu ha donat, un penis per aquí i una vulva per allà, és el que no s’ha de tocar i sí reverenciar com a plasmació de la voluntat divina.
Deuen creure de veritat que una societat que se’ls ha tornat enemiga vol estendre el caos, la desmesura i el caprici descordat, amb la invitació a tothom que vulgui a canviar-se de sexe i sentir-se home o dona indistintament segons bufi la seva pulsió viciosa. No s’han plantejat en la vida dues qüestions fonamentals: una, que igual d’inconcebible els havia resultat el que asseguraven Galileu o Miguel Servet, i el futur els va reservar haver de menjar-s’ho amb patates (però no era tan clar el dogma, Senyor?); i dos, que el concepte de llibertat d’expressió, que malbaraten vergonyosament a tota plana i a ple altaveu, no té lloc quan fomentes la discriminació i la intolerància de qualsevol col·lectiu respectable i fill de Déu. Amén.
