La Greta

Penso que, pel que fa a la qüestió de la hiperpopular Greta Thunberg, allò que més molesta la classe política és que una adolescent de tot just setze anys els hagi passat la mà per la cara i, a sobre, els hagi fet pujar els colors per la seva falta de determinació a l’hora d’abordar quelcom tan decisiu com la urgència climàtica i ambiental. No s’ho acaben. I allà la teniu, la petita sueca, aplegant titulars des de les prestigioses tribunes que alguns mandarins mundials creien que els estaven reservades. Ningú se’ls creu ja, aquests dirigents amb posat de suficiència, en les seves coartades improvisades per amagar la ràbia que li tenen. Que cal escoltar els experts en el tema, la gent solvent, i no aquesta mocosa arrauxada i mediàtica, diuen. Ells, que actuen com si no els haguessin sentit mai, els experts. Quina barra. Sense adonar-se tampoc que justament és això el que reclama Thunberg: que s’escolti els científics, sense atribuir-se ella ínfules d’expertesa. Invocant l’autoritat dels que hi entenen, en un exercici transparent de sentit comú. Altres argüeixen, també, la tendència a l’espectacle, l’aprofitament de les xarxes a la percaça de l’estrellat. Us concediré el component volàtil i frívol de les xarxes i internet, però davant el drama a escala mundial que ens cau a sobre, qualsevol mitjà és prou bo. M’atreviria a dir que aquest és l’idoni, i la prova és la difusió i el reconeixement que el discurs de la Greta han assolit.

Hi ha qui no entén encara que això és una guerra, una de les grans guerres justes a què de tant en tant se’ns crida a la humanitat per redimir-nos ni que sigui una mica. Tot s’hi val. I ja em perdonareu el to massa èpic. Se m’encomana l’efecte Greta, i m’agrada. Quan la peripècia valenta de la Malala, en defensa del dret a l’educació per damunt dels fanatismes, va fer la volta al món, alguns d’aquests progres de saló se’n van declarar fervents admiradors. És clar, era una brillant adolescent enfrontada a l’enemic clar, a l’enemic necessari, el pèrfid islamista i, al cap i a la fi, el que volia era anar a l’escola. Deu ser que els adolescents no poden reivindicar altra cosa. Però això és el que passa si les Malala poden estudiar: que proliferen les Greta. No hi van caure, que les llavors que deixa plantades tota educació són el sentit crític i la valentia. Després es queixen que els adolescents viuen enganxats al mòbil, despreocupats de tot, gomboldats en un deliri de superficialitat i tantsemenfotisme. Que el jovent va de mal en pitjor i que abans era d’una altra mena. I quan la Greta aixeca la veu i en consciencia milers, els molesta. Realment el que volien era una joventut, una societat de vocació futura, preocupada pel seu món? Avui, tots els que clamen poc o molt contra la Greta han esdevingut retratats.