La part positiva
Tu que potser empallegues / un caire mig obrat, / agences l’altre caire / que havíem oblidat». Així s’adreça Josep Carner, en un vell poema del seu recull
El cor quiet
(1925), a una Contrarietat personificada que es dedica a «trabucar» i posar obstacles en la peripècia dels humans. És probable que no pensés en una contrarietat de les característiques col·lectives i grandioses de la nostra actual pandèmia, però inclou una saviesa que li és pertinent. Parafrasejant vindria a dir que, si d’una banda s’espatlla, de l’altra prou que t’ho arregla. El repertori popular a vegades s’estima més «qui no s’acontenta és perquè no vol», però defugim la connotació negativa, que sembla massa una claudicació.
Ve a tomb la marrada introductòria per referir-me al miracle que els llargs confinaments han suposat, no pas altre que el de l’increment de l’índex de lectura entre la ciutadania, tal com s’ha airejat en recents enquestes. A l’espera d’escatir amb major concreció a quina mena de lectures s’ha lliurat la població confinada, bé cal reconèixer que la dada convida a un moderat optimisme, que hauria d’insuflar ànim i esperança al sofert sector. I permet recuperar un puntet de confiança en una societat que no estava necessàriament rendida a la banalitat i les satisfaccions més epidèrmiques. Editors i llibreters veien un futur d’allò més negre quan van començar les restriccions, i vet aquí que, si bé les pèrdues no es poden obviar, el desastre no ha tingut ni de lluny les dimensions que se li suposaven. Ens hem trobat de cop que Netflix per si sola no encertava a omplir el buit, que anhelàvem algun agafador més, i esmenant la plana als grans apocalíptics ens hem abocat a intentar la salvació per mitjà del llibre. No disposo de prou intuïció ni lucidesa per entendre per què ha estat possible, què s’amaga al fons de la nostra condició per constatar un fet tan lluminós i, la veritat, a aquestes alçades tan inesperat. El cas és que van créixer els préstecs bibliotecaris on-line, es van visibilitzar plataformes digitals des d’on es podia encarregar llibres a llibreries de la teva ciutat, van augmentar fins i tot les descàrregues legals. Certament, també vam contribuir a sobrealimentar el gegant Amazon, que no tot és perfecte en el feliç esdeveniment. A poc a poc, però: sabrem assedegar el nou anhel tirant de proximitat; no és pas d’il·lús, si la reconciliació de bona part de la població amb la lectura semblava una quimera i ha acabat essent real. Ja es veu que de més verdes en maduren. Tampoc m’hauria sostret de l’escepticisme si m’haguessin dit fa un any que obririen a Lleida dues noves llibreries, amb uns noms tan bonics com La Irreductible i La Fatal. O que els programadors del Canal 33 gosarien de fer tornar l’impensable programa sobre llibres presentat per Anna Guitart. No sé si són símptomes; de moment, motius per estar contents.
