Llegir és aventura

Com que se te’n pot anar mig sou comprant els llibres que et ve de gust llegir, per les proppassades festes nadalenques vaig decidir proveir-me a través de la biblioteca pública. Hi ha una certa distensió, prou agraïda, en el fet de no haver de ratllar pàgines, de poder deixar fluir l’experiència lectora sense la interrupció que implica abastar el llapis i reflexionar un instant sobre el fragment que has de marcar o les paraules amb què confegiràs la nota. Al capdavall, si el llibre frapa amb prou intensitat com per crear l’anhel de posseir-lo, sempre ets a temps de firar-te’n després un exemplar a la llibreria. Quin remei.

En primer lloc, va tocar la flamant nova traducció del clàssic d’aventures Kim, de Rudyard Kipling, en magnífica traducció de Carles Miró, a la mai prou ponderada editorial Adesiara. És, ras i curt, recuperar el goig de llegir l’aventura, al mateix temps que s’eleva per furgar-te en zones recòndites d’aquella manera que només la literatura en majúscules pot fer. Desitges no haver d’abandonar mai el xiquet irlandès, mimetitzat amb la sensorial i bigarrada Índia ocupada pels britànics, ara acompanyant l’entranyable lama a la recerca de la il·luminació, ara duent a terme les missions encarregades pels serveis secrets de l’Imperi; ni abandonar tampoc la galeria de personatges memorables, barreja de creences i tarannàs, que decoren el seu periple.

En segon lloc, em va atreure un dels darrers premis Herralde, Nuestra parte de noche de l’argentina Mariana Enríquez. Sota l’ascendent indefugible de Borges i Cortázar, i la memòria dels ominosos episodis de la història recent del país, una extensa i truculenta història de terror que esdevé gairebé un Stephen King a la llatinoamericana, amb rituals satànics, selves obscures, cases maleïdes, monstre indefinit i realitats paral·leles. Un festival. Passar por, ni que sigui per a la catarsi de les autèntiques i quotidianes pors, també és una aventura de les que et reviscolen als freds vespres de desembre i gener.

I last but not least, l’impressionant novel·lot del malaguanyat Jordi Cussà, a Comanegra, El primer emperador i la reina Lluna. Cussà s’atrevia amb la història del rei que va unificar els set reialmes de la Xina i esdevenir emperador. Tot exhalat, novament, amb l’aroma de l’aventura clàssica que travessa motius universals: la guerra, la megalomania cruel del poderós, el contrapunt encantador i redemptor d’una reina Lluna que esdevé la gran amiga del lector; juntament, és clar, amb un altre reguitzell espaterrant de personatges rodons.

Ai, el viatge, el neguit, l’aventura. Tota aquesta exuberància, la innocència meravellada que hauria d’estar sempre a l’arrel dels que llegeixen...