A un de tants

La veritat és que no sé gaire bé per què t’escric aquesta mena de carta. M’ha sortit així, empès segurament per un pessigolleig a les tripes o per la noció difusa d’una altra cosa molt més racional que es troba en sentit contrari al de les tripes però que en certa mesura se’n deu alimentar, i que és un sentit de responsabilitat o consciència.

També de deure cívic. El que et vull preguntar, ras i curt, seria: per què tanta campanya empedreïda i insidiosa, rabiosa, indoblegable, constant en el temps, contra la meva llengua materna?

A veure, jo entenc que no vulguis cap Catalunya independent, que et sentis català i espanyol de cor com tants altres, ho puc entendre i no puc fer sinó respectar-ho.

Però... què et passa exactament amb la llengua catalana? No dius que et sents plenament espanyol? No hauries de valorar, estimar i promocionar una llengua que, al teu entendre, deus considerar espanyola? A què treu cap tanta perseverança persecutòria? Fixa’t que no t’esgrimeixo complicats arguments sociolingüístics, potser per tu abstrusos, només apel·lo a la teva confiança i al teu sentit de l’empatia.

També voldria que et fixessis en les dades més simples i objectives. Sí, fes una escombrada de gran panoràmica, observa els fets inqüestionables al voltant de la meva llengua materna i de l’altra, la que tu dius defensar.

Contrasta el nombre de parlants de cadascuna. Repassa’n les trajectòries respectives al llarg de la història.

Mira d’arribar tu solet a la conclusió palmària, per a la qual tens un ventall amplíssim de formulacions: una és la minoritària i l’altra la majoritària. Una no sap quants anys li deuen quedar de subsistència, l’altra té garantit el futur durant segles.

A una no li deixen rascar ni amb l’ungla del dit petit l’enorme projecció mediàtica de l’altra. A les converses es considera de mala educació mantenir-ne una si l’interlocutor parla l’altra, exemple d’elegància, cosmopolitisme i bon gust.

Una arrossega un historial de persecució ben documentada, mentre l’altra ostenta ufanosament l’aplicació d’aquesta mateixa persecució. Ja veus que, tot i quedar-te a la recambra algun truc dialèctic en la línia d’anomenar-me tendenciós o manipulador, totes aquestes dades existeixen i no es presten a gaires matisos.

Responen a allò que haurien de ser sempre les dades: un torrent descriptiu. Matisa, si vols.

T’adonaràs que el fons de veritat tossuda que hi batega no es deixa entabanar. Qui sap, tot i que ja no hi confio gaire, que et dissuadirà ni que sigui una miqueta de bramar l’absurditat que les tornes han canviat i que ara és la meva llengua materna, petita, supervivent, la que es dedica a perseguir la teva gran llengua imperial.

Si pretens torpedinar, bombardejar, fustigar l’escola, l’últim bastió garantista de la supervivència de la meva llengua, què puc pensar sinó que ens vols veure aniquilats?

.