#Okeeffe

El món de l’art és ple de descobertes –d’artistes que de cop i volta entren a formar part de la teva vida sense esperar-ho com ho va fer en Manuel Viola després de veure l’extraordinària retrospectiva del Museu Morera de Lleida o de Francis Bacon al Museu d’Art Metropolità de Nova York– i de redescobertes –de creadors que et pensaves que coneixies però que de cop i volta, després de veure una exposició, et fa canviar la percepció que tenies sobre ells. Quelcom similar em va succeir recentment amb la pintora americana Georgia O’Keeffe.

Coneixia l’O’Keefe de les pintures en les quals omplia els seus llenços amb flors obertes, plenes d’una sexualitat atàvica, violenta i misteriosa. Per a mi, O’Keeffe era com una Lulu o una

femme fatale

d’una novel·la negra. Ara puc afirmar que, realment, desconeixia Georgia O’Keeffe i el responsable d’aquesta redescoberta va ser el Brooklyn Museum, on es pot admirar una d’aquelles mostres que t’ajuden a comprendre la vida i l’art d’un dels noms més importants de l’art americà.

“Jo viuré una vida diferent de la resta de vosaltres, noies. Ho deixaré tot pel meu art”. Amb aquesta frase una jove O’Keefe de només dotze anys va resumir a la perfecció la seva trajectòria personal i artística que duraria 98 anys. Ja des d’uns inicis, O’Keeffe destacava respecte a la resta d’alumnes pel seu aspecte físic, segons puc veure en les fotografies d’arxiu de la mostra: vestida de blanc i negre, amb sabates planes i amb un posat molt masculí. Va ser el fotògraf novaiorquès i pioner de l’art contemporani Alfred Stieglitz qui va descobrir les seves aquarel·les i va ser ell qui les va exposar per primera vegada el 1916.

Quadre a quadre, la relació entre els dos artistes es va cimentar de tal manera que, tot i els vint-i-cinc anys que els separaven, la parella es va acabar casant vuit anys després.

O’Keeffe no només es va convertir en l’esposa d’Stieglitz sinó que també va ser una de les seves muses tal com s’evidencia amb tots els retrats que omplen les parets del museu. Observades amb atenció un pot sentir la relació de complicitat que unia els dos artistes: desig, admiració i un fort component estètic omplen els fotogrames on destaca l’estil de la pintora a l’hora de vestir. El que fa d’aquesta una exposició extraordinària és que els comissaris han decidit explicar l’evolució d’una artista no només a través de les seves pintures sinó que ho fan amb els vestits que va portar i amb fotografies que diferents artistes visuals (Anselm Adams, Bruce Weber, etc.) van realitzar de la pintora. D’aquesta manera un pot entendre l’atracció que el paisatge de Nou Mèxic i els seus horitzons infinits va exercir en O’Keeffe al veure les peces texanes que va guardar en el seu armari. O’Keefe, com tan bé explica el subtítol de la mostra

Living Modern

(Viure modern), va ser una artista total. Des del llenç fins a la decoració de la seva casa o al mocador que li cobria el cap en els últims anys de la seva vida. No hi ha res que estigui deixat a l’atzar. Tot, en nom de l’art.