Escenes de Miami

Mira... jo perquè estic soltera, si no no viuria aquí ni boja”. No hi ha millor manera de descriure una ciutat; o millor dit, una idea d’una ciutat que en aquesta frase que vaig escoltar a la piscina del meu hotel a Miami. Manicura perfecta, llarga cabellera negra, ulleres de sol de Versace i mojito en mà escoltava una jove parlar sobre la impossibilitat de trobar parella estable en aquesta ciutat mentre els seus dits no paraven d’acariciar una pantalla d’un iPhone d’última generació protegit amb una funda d’s

warovskies

de color plata.

Quan un escriu sobre Miami ha d’utilitzar sempre el present continu. La capital de Florida és una ciutat que ha estat sempre en construcció, com observo cada dia que passo per davant de Little Haití: un barri de cases baixes i comerços amb cartells pintats a mà que està essent devorat pel Design Distric, la joia de la corona d’un Miami que vol ser cosmopolita i que està pensat per acaparar tots els

likes

d’Instagram. Una quadrícula de més de 90.000 metres quadrats que conforma una fantasia postmoderna on totes les marques del luxe global lluiten per acaparar l’atenció d’una clientela formada per turistes de l’Amèrica Llatina, Àsia i Rússia. Gent a qui agrada lluir marques cridaneres i que ha fet del “més és més” el seu

modus

operandi

.

“Jo vaig començar sent el barber del conductor de Bad Bunny i ara he acabat tallant-li els cabells. Abans teníem la nostra barberia una mica més a prop del teu hotel però els nostres clients demanen l’anonimat”, m’explica en Lorenzo. Tisores en mà, em va explicant la seva història personal i la seva vida nòmada com a fill de militar amb les aventures de ser un estilista d’estrelles de la música llatina. “I tu com ens has trobat?”, em pregunta la propietària del local amb una mirada inquisitorial mentre jo no parava de pensar en la factura final d’un tallat de cabell que no requeria gaires complicacions tècniques.

“Aquest terreny que veus aquí pertany a la tribu dels Seminole”, m’explica l’Adrián, el conductor d’un cotxe negre metal·litzat, mentre accelera per una autopista de set carrils. A l’horitzó un hotel en forma de guitarra de color blau, que projecta al cel uns rajos de llum multicolor des d’on acaben les finestres que imiten les cordes de l’instrument, destaca entre la natura que en escassos quilòmetres forma el parc natural dels Everglades. Un nom corona l’edifici que s’inaugurarà en un parell de setmanes: Hard Rock Café. Mentre l’Adrian parla dels beneficis econòmics que aquest ressort generarà a la zona jo no puc parar de pensar en l’impacte ecològic, els treballadors precaris i el tipus de societat que defensa la creació de casinos al·ludint només a l’impacte econòmic que pot generar. Pròxima estació: Tarragona. Hard Rock Café té plantejat obrir un complex turístic similar al costat de Port Aventura.