Dorothea Lange

Durant tota la seva vida, la fotògrafa americana Dorothea Lange va evitar usar la paraula

artista

per definir-se. Escolto com pronuncia aquesta paraula sagrada en una entrevista mentre em fixo en els seus ulls i en la força que desprèn una mirada que es contradiu amb un cos fràgil. Escolto la seva veu i noto una dolçor que contrasta amb una seguretat innata quan es refereix al paper de la fotografia com a arma de denúncia social. Rodejada de centenars de fotografies, Dorothea Lange va donant indicacions al seu ajudant, que va folrant una paret d’instantànies tot intentant crear frases amb la juxtaposició d’imatges. Era l’any 1964 i estava preparant una exposició que marcaria una fita en el món de l’art: per primera vegada en la història, una dona seria la protagonista d’una retrospectiva fotogràfica al MoMA de Nova York.

Noto en les indicacions de l’americana una certa pressa, una lluita contra el temps que es confirma quan la veu en off del documental explica que

Dorothea

Lange estava lluitant contra un càncer d’esòfag i que moriria només tres mesos abans de la inauguració. Cinquanta anys més tard, les sales del mateix museu tornen a acollir l’obra d’aquesta artista en una mostra titulada

Dorothea Lange: Words & Pictures

, on es posa l’accent en el diàleg entre la paraula escrita i la seva obra fotogràfica. “No existeix cap fotografia que no pugui ser reforçada amb paraules”, va afirmar una artista visual que va saber retratar la dignitat dels més necessitats sempre creant una complicitat amb els personatges que retratava. Segons explica un dels seus assistents, tan aviat havia premut l’obturador, Lange agafava una llibreta i amb gran rapidesa, lluitant contra l’oblit generat pel pas del temps, transcrivia una frase dita pels subjectes que havia immortalitzat amb sals de plata.

Durant la seva llarga trajectòria, Dorothea Lange va perfeccionar l’ofici de mirar i va ser capaç de passar desapercebuda mentre congelava el temps en un rectangle.

Lange i el seu espòs, l’economista Paul Taylor, van aconseguir donar veu als més perjudicats per la gran crisi de mitjans del segle XX, als pagesos que van haver d’abandonar les seves llars per l’efecte del Dust Bowl, als milers de japonesos que van ser tancats en camps de concentració de la Costa Oest després del bombardeig de Pearl Harbor o als afroamericans que encara vivien sotmesos als seus amos. Llibres com

An American Exodus

són un exemple del testament d’una parella compromesa amb el present i el futur dels Estats Units. La gran fita de Lange va ser aconseguir la quadratura del cercle fotogràfic.

Activista, artista i fotoperiodista, Lange va respectar fins al final unes paraules del filòsof Francis Bacon que va tenir sempre penjades en el seu estudi i que deien: “La contemplació de les coses talment són, sense substitucions o impostures, és molt més noble que la collita de la invenció.”