Confinats

Contra el que voldríem, el Covid-19 ha aconseguit paralitzar l’activitat ordinària a casa nostra. Només resten actius els serveis essencials. Hi ha gent que diu que aquestes mesures s’havien d’haver pres abans i amb major intensitat. Potser sí. Segurament, adoptant mesures més enèrgiques abans, ens hauríem estalviat algun ensurt, però, igual el que ens hauríem estalviat en infectats, ho hauríem malgastat en controvèrsies. El cas és que si el govern no ha estat del tot encertat, la població no hem tingut un comportament responsable i adient de cara a la magnitud de la tragèdia a què ens enfrontem. Hem anat massivament a les segones residències, obviant que les podíem empestar, i aquells que no hem fet hem acabat assolant les lleixes dels supermercats, sense tenir en compte les necessitats del conjunt de la comunitat. Comptat i debatut, l’important és el que fem a partir d’ara. Estem confinats i això ens exigeix un grau de capteniment al qual no estem acostumats. Fa poc ens miràvem els ciutadans d’origen xinès amb displicència quan no amb animadversió i racisme. N’hi ha que, malgrat estar infectats, encara parlen del maleït virus xinès com si ells no haguessin superat el pic de la malaltia mentre nosaltres encara estem en fase de creixement descontrolat. Si fins ara tot ho trobàvem exagerat, ara tot ens sembla poc. I malgrat que sobre el paper tothom entén que el més raonable és instaurar l’estat d’emergència per facilitar una línia de comandament única, quan això implica, encara que tangencialment i temporalment, la cessió d’alguna competència, posem el crit al cel i impugnem les mesures plantejades per l’administració competent. No anem bé. No hi anàvem abans del brot víric i no hi hem anat mentre la infecció s’ha anat escampant pel món. Confio que, a mesura que avanci la pandèmia, tothom acabarà entenent que l’únic assenyat que podem fer és, d’una banda, seguir les instruccions del govern i, de l’altra, confiar que les administracions desenvolupin fórmules legals que permetin pal·liar, en la mesura possible, el desgavell econòmic que vindrà. Si ni per abordar una emergència d’aquestes proporcions som capaços de treballar plegats, passant per sobre de les diferències polítiques, nacionals o racials, és que ens mereixen tot el que passi.