Temps i Covid
El coronavirus ens ha fet repensar la nostra relació amb el temps. El confinament en les nostres cases ens ha forçat a escoltar els silencis dels nostres passadissos i a presenciar uns carrers i terrasses emmudir a les deu de la nit. Des dels vidres de les nostres finestres hem vist com els dies s’anaven allargant a mesura que ens apropàvem a l’estiu i com aquests es tornaven a escurçar amb l’arribada de la tardor. Hem passat de l’esclat de la primavera a la melancolia dels diumenges del mes de novembre. Hem tornat a trepitjar els carrers amb precaució i hem consolat amics que han perdut familiars per culpa de la pandèmia.
El pas del temps i els efectes d’aquest en la via quotidiana són el tema central de les dues últimes exposicions que he visitat.
David Hockney: Drawing Life
a la The Morgan Library i
About Time: Fashion & Duration
al Museu d’Art Metropolità de Nova York.
David Hockney amb vuitanta-tres anys és un dels artistes contemporanis més estimats per la crítica i pels amants de l’art. Les seves creacions, que van del dibuix fet a llapis en una llibreta a llenços gegants pintats amb una figuració marcada per l’extraordinari ús del color i la perspectiva, s’ha caracteritzat sempre per l’experimentació i buscar la “millor” manera de representar la realitat. Acostumat a veure el Hockney XL em va emocionar veure el Hockney que dibuixa la vida en trossos de paper humil. Ho vaig veure en els 125 dibuixos i
collages
fets amb polaroids d’una mostra i que projecta en les parets d’aquest museu els efectes que el pas del temps ha provocat en el mateix autor, la seva mare, Gregory Evans (qui va ser el seu amant), Celia Bartwell (amiga i dissenyadora de teixits) així com Maurice Payne (ajudant d’estudi).
Cada any el Museu d’Art Metropolità de la ciutat (el MET) dedica una mostra al món de la moda. Una gala, que ja competeix amb la catifa vermella dels Oscars, serveix d’excusa per inaugurar aquesta exposició i per recaptar fons per al museu.
Com era d’esperar en un any tan nefast com el 2020, el coronavirus va forçar a cancel·lar aquesta cita i va posposar la inauguració d’
About Time: Fashion & Duration
per d’aquí a set mesos. Dos dies abans de pujar en un avió vaig tenir l’oportunitat de visitar les dues sales d’aquesta mostra que, amb forma de rellotge, mostren 125 vestits que celebren els cent cinquanta anys del museu.
El diàleg entre present i passat de la mà de Virginia Woolf, l’acurada selecció de les peces (totes de color negre amb algun toc de blanc) fan d’aquesta mostra un artefacte cultural que posa en escena els núvols foscos que han sobrevolat el 2020 i que, per desgràcia, també ho faran en part del 2021.
Una exposició que posa en escena aquest imparable pas del temps i que ens fa viatjar entre la nostàlgia i un lloc que ara sembla inaccessible d’abastar anomenat futur.
