El poder de Rembrandt
En més d’una ocasió he pensat que l’actualitat corre en paral·lel a l’escriptura d’aquests articles bisetmanals. Quan encara no he digerit la dimissió en ple del govern holandès després que es destapés un escàndol majúscul de falses acusacions de frau a unes ajudes familiars que van perjudicar majoritàriament famílies immigrants, Filmin estrena el documental My Rembrandt , que posa l’accent en un dels artistes que millor ha representat la manera de ser dels Països Baixos en un llenç: Rembrandt Harmenszoon van Rijn.
Velázquez contra Rembrandt. L’art del barroc espanyol vs. l’art del barroc holandès. La picaresca vs. l’ordre. L’esperit religiós en contraposició a una cultura liberal. Les verges de Zurbarán contra els bodegons de Willem Heda. Las meninas vs La ronda de nit. Monarquia vs. República. Els països que estalvien vs. els països que malgasten.
Durant molts anys hem conviscut amb aquests tòpics que han contraposat dues maneres de ser, obviant moltes correspondències artístiques que conviuen en el cor d’ambdues tradicions pictòriques. El que no ens expliquen molts llibres d’història de l’art, sempre alineats amb una visió europeista i occidentalitzada de la cultura, és que en el segle XVII va començar a establir-se una relació entre est i oest feta possible gràcies a la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.
No se’ns detalla, per exemple, que Rembrandt va copiar dibuixos provinents de l’Índia i fins i tot va arribar a pintar un autoretrat amb vestimenta típica dels mogols. En definitiva, no se’ns comunica que no va haver-hi un únic Renaixement sinó una explosió de renaixements. Tots ells, però, coincidien en un punt: posar l’ésser humà en el centre.
Quina estranya relació s’estableix entre un objecte sense vida com és un quadre i el seu propietari? Per què molta gent decideix col·leccionar art? Què se sent quan un té un Rembrandt a casa? Com es recupera un amant de l’art després d’haver-se de desfer de dues pintures excepcionals d’aquest autor? Quantes papallones habiten en el cor d’un ésser humà després de descobrir una pintura perduda de Rembrandt? I després d’haver comprat una dotzena de pintures d’aquest autor? La resposta a aquestes preguntes es troba en l’excepcional documental My Rembrandt . Barreja de novel·les de detectius i de passions decimonòniques, aquesta producció ens explica per què estem necessitats d’art.
Sempre m’he preguntat quin dia vam decidir decorar les nostres llars amb pintures. Per què els frescos de l’antiga Roma, la marqueteria del Renaixement dels “studiolos” o dels tapissos que omplien les parets dels castells. L’art, a part d’esdevenir una arma de projecció nacional per als poderosos, actua com a finestra per als mortals tot transportant-nos a destinacions exòtiques o a l’abstracció de la forma i del color. L’art té una propietat única: ens permet desplaçar-nos sense obrir la porta del rebedor de casa.
