Avorriment

La setmana en què el consumisme ens ha piconat sense pietat amb la munició publicitària del Black Friday ha estat, també, una setmana de rebaixes i de saldos polítics memorable. De moment, tot va malament, que dirien a l’APM i, el que és pitjor, ni res ni ningú sembla tenir el desllorigador del pantà en què estem instal·lats de la crisi ençà. Ni tan sols la convocatòria anticipada d’eleccions que, tan monotemàticament com continuada, reclamen les dretes espanyoles. Tothom sap que les úniques eleccions que hi ha convocades, ara per ara, són les andaluses, i que del seu resultat dependrà el de les generals. El problema és que, tant a Andalusia com a Catalunya i Espanya, les enquestes diuen que tot quedarà aproximadament com està; és a dir, amb unes colossals dificultats per conformar governs mínimament viables. I això ja fa massa temps que dura, i els seus efectes entre la població no anuncien res bo. A mi em sembla que malgrat que ho veu tothom, ningú no hi pot fer res. En els temps de la falsa transparència, ningú gosa canviar d’opinió per tal de no pagar el peatge de la incomprensió dels seus. Així, la política s’ha convertit en una brega de saloon que es justifica per si sola, sense importar-li que el combustible que alimenta la foguera dels insults siguin les bigues mestres de la democràcia. Si els programes amb què es presenten a les eleccions no serveixen per resoldre els nostres problemes, arribarà un moment que, o canviem de programes o canviem de sistema. No hi ha cap més alternativa certa. El seny ens diu que seria raonable canviar els discursos i les formes, però ja fa temps que, en política, el seny ha perdut pistonada i tothom se sent més còmode en la confrontació. I quan més s’avança més fàcil és prendre mal, encara que sigui per accident. Des de l’adveniment de la nova política que aquí no governa ni Déu, ni a Catalunya ni a Espanya ni enlloc, el postureig virtual de les xarxes ha colonitzat la vida real. Som esclaus del que diem sense pensar, sense adonar-nos que ens perseguirà la resta dels nostres dies. Per sort, el sistema ens ofereix dies de vi i roses per oblidar-ho tot. Siguin Black, Cyber o nadalencs, els dies assenyalats per comprar sense esma i a crèdit. Són un antídot imbatible contra l’avorriment, oi?