Bon appétit!
Mai és massa tard per a reinventar-se i per a tornar a gaudir de la vida amb la intensitat de les primeres vegades. És en els petits plaers diaris on trobem la píndola d’una felicitat que cada vegada és més esquerpa amb tots nosaltres. Sempre he pensat que m’agradaria poder tornar a ser un nen i assaborir un préssec d’agost amb els ulls tancats i, talment un colibrí, ingerir la dolçor del seu nèctar mentre aletejo els meus braços per un bancal verd de la plana de Sudanell.
El nostre ADN és més que una sèrie de molècules enllaçades en una doble hèlix capriciosa. Més enllà de l’àcid desoxiribonucleic, habiten els records que conformen qui realment som. És en aquest espai concret, on el menjar té el poder d’obrir la porta al nostre passat, ajudant-nos a trobar el nen intern que teníem oblidat.
Aprendre a gaudir de les petites coses, ser fidel a un mateix, no donar-se mai per derrotat, viure la vida alimentant aquest nen intern... Són moltes les lliçons que podem extreure de la carrera de Julia Child. Una cuinera i escriptora americana que, amb cinquanta anys, va decidir complir un dels seus somnis i crear un dels primers espais televisius dedicats a la cuina en un mitjà que tot just acabava de néixer.
El procés de gestació d’aquest espai televisiu que seria titulat com el seu primer llibre, The French Chef, és l’eix conductor d’una de les sèries revelació d’aquesta temporada. Julia (que trobareu a la plataforma d’HBO Max) és una petita joia que mereix ser degustada en petites dosis. Capítol a capítol, el seu creador, Daniel Godfarb, ens va desgranant el secret de la longevitat i felicitat d’una parella a les portes de la seva jubilació (el marit de Julia Child era un diplomàtic americà), el de la creació d’una xarxa de televisions locals; però també ens il·lumina sobre l’estat d’un país on la dona era relegada en un segon pla, on existia la discriminació racial i que es preparava per abraçar una nova era amb l’expansió d’uns electrodomèstics –televisió inclosa– que canviarien el panorama d’una nova classe social, la mal anomenada classe mitjana, que emergia després de la Segona Guerra Mundial.
“Bon appétit” era la frase màgica escollida per Julia Child i que clausurava cada episodi de The French Chef. Somriure còmplice a càmera, copa de vi en mà, fosa a negre. Aquest és el gran poder de la bona ficció televisiva: setanta anys més tard, una història real que va il·luminar els Estats Units continua inspirant-nos, tot donant-nos pistes sobre com viure i gaudir de la vida. I és que, en una mousse de maduixa, en un estofat de vedella, no només es guarda un dels secrets de la felicitat, sinó també el de la nostra memòria. Uns records que ens traslladen a l’aleteig de braços dels estius, als pots de conserva de la iaia Ramona, a les avellanes de la padrina Maria. A la magdalena de Proust. Al meu passat. Als nostres orígens.
