Els fils de la història
Nosaltres, els hongaresos, no som una raça mesclada... No ens volem convertir en una raça impura”. El fil de la història sempre acaba connectant passat i present. Mentre la Susanna, la guia que ens anava desgranant tots els secrets constructius de la Gran Sinagoga de Budapest, ens parlava del destí de centenars de milers de jueus de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, jo no em podia treure del cap unes declaracions de l’actual president del país i que havia escoltat en un matí de dissabte on vaig conèixer una part desconeguda de la nostra història.
Segons ens va narrar la Susanna, l’Holocaust va començar a Hongria gairebé a les acaballes de la guerra i ho va fer amb una eficiència realment esfereïdora. El tret de sortida el donaria l’ocupació per part d’Alemanya el mes de març del 1944. Amb l’ajuda d’un govern còmplice, més de 424.000 jueus serien enviats a Auschwitz en només cinc setmanes. L’arribada del partit feixista de la Creu Fletxada, set mesos més tard, marcaria la creació del gueto de Budapest (l’actual Sinagoga, situada al carrer Dohány, n’assenyalaria un dels seus límits) i també impulsaria l’anomenada Marxa de la Mort, quan setanta mil jueus serien enviats a peu a Àustria en ple hivern. La història necessita ser contada, sentida i vista. Un monument al jardí del temple commemora aquesta marxa de la mort tot emprant la metàfora d’un precipici. Un arbre format amb milers de fulles d’acer inoxidable ret homenatge als més de 565.000 jueus hongaresos assassinats pels nazis i pel seu propi govern.
“Els europeus que es barregen amb els no europeus acaben formant una raça mestissa”. Escoltant Viktor Orbán, un líder que acaba de guanyar unes eleccions per quarta vegada consecutiva, fa la sensació que a la majoria dels ciutadans d’Hongria no els importa elegir un polític racista, xenòfob i que Trump ha convertit en un dels seus aliats més pròxims. Surto de la Gran Sinagoga amb el cor compungit i penso que visitar el Museu de Belles Arts de la ciutat m’ajudarà a retrobar-me amb la serenitat de la bellesa. El Greco i Velázquez, Rafael i Goya m’inviten a desconnectar d’un present incert fins que descobreixo en una pàgina web l’origen de moltes de les obres que pengen en unes parets que expliquen una història paral·lela. Segons llegeixo en el New York Times, unes 2.500 peces d’aquesta institució van ser confiscades per part de les autoritats hongareses a un patró jueu anomenat Baron Mor Lipot Herzog. Segons detalla el rotatiu americà, la família de Herzog porta lluitant des del 1945 contra un país que va ser còmplice amb el nazisme, reclamant unes obres que van ser sostretes de manera il·legal. Paradoxes de la història. Ara serà un tribunal dels Estats Units qui tindrà una última paraula. Un país on una quarta part dels jutges han estat nomenats per un dels socis d’Orbán, Donald Trump.
