Homo spiniciae habes

Sabem que l’homo habilis va començar a utilitzar eines que fabricava amb el que trobava, i també que va començar a menjar carn per ser més eficient. Com que havia de caçar, havia de recórrer trajectes llargs. Llavors, la natura sàvia el va transformar en homo erectus. Aquest, a més de posar-se dempeus, va aprendre a fer foc, amb tot el que representa d’evolució. L’homo sapiens va començar a parlar i a fabricar eines més sofisticades. A partir d’aquest, es desenvolupa l’homo sapiens sapiens, que ja té al cap dedicar la vida a les arts contemplatives, i per això ens llega les pintures rupestres. No sabem a què es dedicaven les dones, perquè la història no parla de mulier, ni d’hominus– que seria ésser humà– sinó d’homo. Potser algun dia completarem l’ecosistema. De moment, avancem cap al futur amb el que s’albira homo spiniciae habes, que es traduiria com a home espinac. Res a veure amb Popeye, ni amb el Capità Enciam. L’home espinac és una descoberta científica recent que consisteix a agafar un manoll d’espinacs i transformar-lo en múscul cardíac humà. Fins ara, els científics havien creat teixit humà amb una impressora 3D, però per als vasos sanguinis la cosa es complicava. I vet aquí com descobreixen que el sistema vascular de la fulla d’espinac és molt semblant al de les persones, i diuen “provem-ho”. I funciona. Tot es troba en procés experimental, però no patiu, donem temps al temps, i veurem com els espinacs comencen a incrementar de valor. I veurem com arriben les inversions en espinacs, igual que van arribar les especulacions en cereals per a biocombustible, de la mateixa manera que es van disparar les compres de tulipes. Quins records, aquells de la crisi de les tulipes! No vull somiar. Abans que res, les dades. El primer productor mundial d’espinacs és la Xina, amb més de 6 milions de tones a l’any. Després, Japó, amb 330 mil tones més o menys. Espanya es troba en un lloc discret, amb 46 mil tones de producció anual (les dades són de la FAO i, per tant, més velles que l’anar a peu). Així que, les xifres delaten, l’home espinac serà, sobretot, oriental, i més concretament xinès. Cal dir, però, que l’home espinac té un contrincant ferotge: l’home poma. Això és culpa d’un laboratori canadenc que s’ha dedicat a fabricar orelles a base de pomes. No es tracta d’escultures, no, es tracta de trossos de poma als quals s’han extret les cèl·lules i s’ha implantat cèl·lules humanes. Novament, segons dades de la FAO, la Xina és el país amb més superfície plantada de pomeres, i en concentra el 41% mundial. Així que, sigui d’espinacs o sigui de pomes, no sortim de la Xina. Vés a saber si acabem com el Pere Calders de la Invasió subtil, i veiem xinesos a tot arreu. Per cert, he trobat que Catalunya és el primer productor mundial de penicil·lina semisintètica, però em temo que amb això no anem enlloc.