Suècia en grup
Durant un debat al col·legi, la professora va llençar una reflexió curiosa: algú anònim va matar Kennedy perquè molta gent ho desitjava. Aquella frase va tenir un cert impacte, perquè la vaig emmagatzemar en algun lloc recòndit mentre vaig ser incapaç d’entendre-la. Efectivament, el pensament és poderós, i molt més si al voltant d’algun desig s’hi troba molta gent.
Aquesta tesi, però, no sempre ha estat compartida. Fins a la dècada dels anys 50 del segle XX, hi havia una idea generalitzada que les persones prenem decisions més arriscades quan ho fem individualment. Aleshores, a la primeria dels anys 60 del segle passat, un jove James Stoner va voler comprovar aquesta teoria per a la seva tesi de llicenciatura, i es va trobar uns resultats ben diferents: quan els individus prenen decisions individualment són més conservadors que quan les prenien en grup. El grup ens enforteix. En un debat amb persones que comparteixen opinió, les posicions es radicalitzen ràpidament, ja sigui si parlem d’una pel·lícula, de la immigració o de la carrera professional. A més, el grup rebutja la dissidència, i els individus autocensuren els dubtes que puguin tenir sobre les decisions del grup a què pertanyen, de manera que tothom acaba patint una mena de miratge d’unanimitat. I si amb això no n’hi ha prou, sempre acaba per aparèixer algun guardià del pensament, encarregat de mantenir-ne l’ortodòxia.
Per què algú va matar Kennedy? Teories de conspiració a banda, ben bé podria ser que el desig de molts acabés portant a la radicalitat algú enfortit pel grup. Però no pretenia tractar la mort de Kennedy, això era només un record de col·legi que he associat de manera lliure i sense sentit –almenys no l’hi trobo– a Suècia. Fa un any i mig, Donald Trump va protagonitzar una ficada de pota mentre alterava els ànims dels assistents a un míting. Volia contribuir a la demonització dels musulmans, i va referir-se a un atemptat recent a Alemanya. No en tenia prou i va deixar anar allò del que havia passat la nit anterior a Suècia, a Suècia! Ningú no sabia què carai havia passat a Suècia, ni els suecs tampoc. No hi fa res. No va rectificar, simplement va dir que es referia a un reportatge de televisió. Algú podria pensar que no té gaire importància, que és un simple bocamoll amb problemes de verborrea incontrolada.
Aquest mes de setembre, Suècia ha celebrat eleccions, i el partit ultradretà ha aconseguit un 17,4% dels vots, i la resta de partits un 82,6%. Polònia, 25 mil manifestants ultradretans. No deixis que la realitat amargui un bon titular. Que què vull dir? Que la ultradreta, si som honestos, no ha desaparegut mai, però tampoc no cal que els fem forts ficant-los a tots en un mateix sac perquè facin pinya.
