Èxit amb B

D’un temps ençà, l’entreteniment sobre què passarà després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea s’escampa en tots els àmbits. Després que Nova York se situés per sobre de Londres com a capital financera, per exemple, sembla que qualsevol altra ciutat s’atreveix a posar les millors gales i a pretendre fer llenya d’un arbre que encara no ha caigut. Frankfurt, París, Dublín, Berlín, Amsterdam i fins i tot Madrid es postulen com a capitals financeres alternatives a Europa. També Zuric, i això que Suïssa no forma part de la Unió Europea. Deu ser que la Unió Europea és important, és rellevant, però tampoc no talla el bacallà tant com ens volen fer creure. De fet, si ens parem a pensar fora del melic, veurem que Hong Kong, Singapur o Xangai trepitgen els talons amb força tant a Nova York com a Londres en la cursa per a allotjar capitals, en aquest cas financers. Londres és també la capital turística d’Europa per excel·lència. Amb més de 20 milions de visitants l’any passat, només és superada per Hong Kong i Bangkok. Dues asiàtiques, per cert. I la quarta, una altra, Singapur. La cinquena? Macau, també a l’Àsia. A Barcelona arriben anualment 6,7 milions de turistes, i se situa en el lloc 31, malgrat l’animadversió que alguns ciutadans manifesten, cosa que per cert, no passa a Londres. Deu ser que hi ha ciutadans que són més conscients que altres sobre quines activitats donen de menjar. I és que a casa nostra també seria d’aplicació el lament del primer ministre britànic Robert Peel –el creador dels

bobbies

al segle XIX– quan va afirmar que l’opinió pública és una mescla d’estupidesa, debilitat, prejudicis, sentiments erronis, sentiments honestos, obstinació i quants paràgrafs a la premsa. Això són, però, figues d’un altre paner. A Londres i al Gran Londres es troben també algunes de les millors universitats del món, com Oxford, Cambridge, Imperial College, University College London. Totes entre les 20 primeres de la llista. La Universitat de Barcelona es troba en el lloc 87, i és l’única universitat espanyola en el rànquing dels 100 millors centres universitaris. Nota curiosa per a tenir en compte sobre quina de les set plagues caurà sobre el Regne Unit amb el Brexit és el trasllat de Chanel de Nova York a Londres a finals de l’any passat. Cal potser tenir present que Chanel és el quart operador mundial de luxe, amb bona part de les vendes a Àsia. Els centres de decisió es traslladen a poc a poc cap al sud-est asiàtic, potser cal dir-ho amb totes les paraules. Aquí, a Europa, potser ens tocaria deixar-nos d’autocomplaença i assumir, d’una vegada, que també l’imperi romà va caure, que potser paga la pena tenir cura dels europeus perquè així, almenys, ens quedin els valors amb què tothom coneix el vell continent.