Carn tremolosa

Fa unes setmanes, durant una conversa, defensava la necessitat de l’apagada de pantalles en alguns moments del dia, com una manera també de recuperar el petar la xerrada amb les persones que conviuen amb nosaltres. Penso que les pantalles no són bones ni dolentes, però sí que hem de mirar d’evitar la tendència als excessos i, sobretot, entendre que hem de respectar altres vides privades. Perquè no em sembla una aportació destacable a la Humanitat i el progrés enviar missatges o correus electrònics a les 10 de la nit, sincerament. I vet aquí què va esgrimir una persona de 30 anys en contra del meu argumentari: deu ser cosa de l’edat, perquè jo a les 10 de la nit no estic cansada. Li podia haver contestat que jo tampoc no estic cansada a les 10 de la nit. Ni a les 11. O que podia tornar a classe de Primària, perquè s’havia saltat la part de les bones maneres. Però no. Li vaig dir que això de l’edat era qüestió de temps, que no patís. La pèrdua de massa muscular, al contrari del que la gent pensa, no s’inicia a partir dels 50 ni dels 40 anys. Comença a partir dels 30. Amb aquesta informació, podem mirar amb certa condescendència qui no és conscient de la degeneració pròpia, i ens ha dedicat frases com la que em va deixar anar aquella impertinent. El cert és que ara mateix, en aquest precís instant, imagino quina cara li quedarà quan descobreixi que la seva carn comença a tremolar. Li diria que la millor manera d’esgarrapar massa muscular és incorporar proteïna d’origen animal a la dieta, però la venjança també és un plat. Com que va de carn, la notícia de l’estiu és que l’ONU avisa que cal disminuir el consum de carn perquè el planeta pugui gaudir de bona salut. No pateixi pena l’ONU, que ja fem els deures. Així com vam passar de menjar 25 kg per persona i any a la primeria de la dècada del 1960, als prop de 80 kg per persona i any a finals de la dècada de 1980, cap a la segona meitat dels anys 80, el consum de carn decreix fins als 50 kg per persona i any, i així es manté durant 30 anys més, fins que a partir de l’any 2008 hi ha una disminució anual fins arribar als 42 kg per persona i any, segons les últimes dades. Si posem les dades de consum en relació amb els ingressos, resulta curiós conèixer que les cases més castigades econòmicament són les que tiren a la baixa els números. Crec que seria bo recordar i transmetre que menjar carn és saludable en una dieta variada, amb peix, fruites, hortalisses, llegums i carbohidrats. També seria positiu aprendre a cuinar, perquè la vida no acaba en una hamburguesa. I, abans que algú tingui alguna idea lluminosa, caldria tenir en compte que, com diuen els alemanys, posar un impost a la carn només castigaria els més desfavorits econòmicament.