Bitnation
Em recordo alguns vespres, cap als anys 90 del segle passat, amb un grup de la mateixa edat, al voltant d’una taula. Mentre sopàvem, parlàvem sobre els mecanismes de control polític, de com eren millorables. I parlàvem també de com ens havíem oblidat dels mecanismes de control de les corporacions privades. Sabíem que el sistema democràtic va més enllà d’unes votacions periòdiques, i més enllà del compliment de la legislació vigent. Fèiem referències a Thoreau, l’intel·lectual de la desobediència civil, el que va escriure que tota votació és un tipus de joc, com les dames o el backgammon, amb un lleuger tint moral, un joc entre el correcte i l’incorrecte amb preguntes morals, acompanyat, naturalment, d’apostes. El que va evidenciar que diposito el meu vot, per si de cas, perquè ho crec correcte, però no estic compromesa en forma vital que aquesta correcció prevalgui. Ho deixo a la majoria. Podíem haver passar les estones en altres frivolitats, però ens feia sentir bé compartir preocupacions, idees i inquietuds sobre com podíem fer un món més transparent, entenent que la transparència ajudaria que fos millor per a les persones.
Ens preocupava, i encara ara, que els estats creessin nacions per a controlar la ciutadania. I sí, totes les nacions són artificis, i, com tots els artificis, han de ser útils. Útils per a viure millor. I, quan esdevenen inútils, quan es fan obsolets, es canvien per altres artificis. No era, no és, cinisme. És la humanitat com a mesura del bé i del mal. És el qüestionament de les divinitats, tinguin la forma que tinguin, com a fonament o com a excusa per al control. I sabíem que els mecanismes per al control de les corporacions privades era un dels punts més febles.
La digitalització de la vida i la irrupció dels sistemes de blockchain han incorporat un nou punt de vista en aquelles preocupacions, i no puc més que riure perquè m’adono que la creativitat és realment creativa, si se’m permet aquesta expressió. I és que, mentre fa 30 anys crèiem que calia trobar l’equilibri entre la lliure empresa, el control i la transparència, ara s’apunta una solució innovadora en forma de passiu bé que cauen gotes. És a dir: no tenim ganes de millorar el que hi ha, volem crear un altre sistema, fora d’aquest sistema, d’organitzar-nos.
Les noves tecnologies han permès la creació de criptonacions, les nacions digitals, organitzacions no territorials, o sí, nascudes a l’empara de la vida digital. Bitnation n’és una. Va ser creada l’any 2014, i es basa en l’eliminació d’intermediaris, la reputació personal i la llibertat. N’hi ha d’altres, i n’hi haurà més. I qualsevol persona podrà decidir ser ciutadana d’una nació digital o d’una altra, no com ara, que per canviar de nacionalitat cal passar un tràngol complicat i no sempre exitós.
