Rifa digital
Pocs dies després de Reis, pels volts de Sant Antoni Abat, els veïns de Vilamitjana del Mig preparaven les fogueres i la rifa del porc. Mentrestant, un grup de joves, tips de viure en un món hipòcrita i vanitós, segons ells, havien decidit crear Vilamitjana del Bit. Es tractava de la primera ciutat digital, què dius ciutat, era l’embrió d’una nova era, on la veu de cada persona seria tinguda en compte a l’hora de decidir sobre les coses del comú. Portaven dos anys amb el projecte i, en paral·lel, havien invertit en criptomoneda la setmanada. Havien guanyat uns quants milers de tokens cada un, i es veien amb cor d’anar més lluny. Els pilars de Vilamitjana del Bit eren l’individu i la col·laboració lliure amb la comunitat. Per això, tot girava entorn a la paraula
incentiu
. Calia incentivar les persones a fer-se ciutadanes de Vilamitjana del Bit, calia incentivar-les a fer aportacions i calia incentivar-les a generar més prosperitat per a la comunitat. Ells, com a fundadors, havien aportat un capital inicial que els donaria dret a un percentatge sobre els beneficis comuns. La resta, es distribuiria segons un logaritme que tindria en compte la llibertat individual, el talent i la sostenibilitat del sistema. Els de Vilamitjana del Mig ja havien venut totes les tires de la rifa del porc. A cinc euros la tira, mil tires venudes, total recaptat cinc mil euros. El porc en viu estava a 1,5 euros el quilo, i el pes habitual, 120 quilos. Total, 180 euros de cost, més la compra de les tires, més el lloguer del micro, benefici net, 4.700 euros. Els de Vilamitjana del Bit es van adonar que la rifa del porc era un model de col·laboració que complia amb tots els ets i els uts dels preceptes fundacionals de la seva nova ciutat. Alhora, es van adonar que, en el món físic, les persones que acumulen més diners són els més grans, i que els joves tenen un gran futur per endavant. I així és com van decidir a treure la pols a un vell sistema d’assegurances que tenia les mateixes regles que la rifa del porc: la tontina.
La idea era vendre participacions en un fons alimentat per les participacions, i que seria invertit en criptomoneda per a generar interessos. Es fixaria una data en què es repartiria entre els supervivents el capital acumulat. No obstant, cada vegada que algú morís, els dividends que li correspondrien fins a aquell moment es repartirien entre els supervivents, i així fins a arribar a la data fixada. Arribada aquella data, el capital es repartiria entre els supervivents.
Si només en quedava un, s’ho emportaria tot. Si no quedava ningú, el fons passaria a mans de la comunitat gestora de Vilamitjana del Bit. Van presentar el projecte a la sala d’actes de l’Ajuntament de Vilamitjana del Mig, davant de tot el poble. I... continuarà.
