Mascaretes

Un taxista d’origen sirià em porta a l’aeroport. Sé que és d’origen sirià perquè, com que fem petar la xerrada durant el trajecte, m’ho diu ell. M’explica, i estem d’acord, que la religió s’utilitza com a eina per al control social, i estem d’acord també a no criminalitzar la religió, o les religions, sinó les pràctiques de control social. Em pregunto, però no li ho dic, per què creu que la conversa ha de girar entorn a aquest tema. Baixo del taxi sense haver-li dit que no pateixi, que ja no és una amenaça prioritària, que ara ho són els asiàtics, o persones amb trets asiàtics, per culpa d’un refredat. No voldria ara que ningú pensés que frivolitzo amb el refredat. De cap manera. Tots sabem, o hauríem de saber, que un refredat es pot complicar, i també que pot ser mortal, encara que ja ens hem acostumat a conviure-hi.

Tampoc no voldria frivolitzar sobre l’impacte que té la religió en algunes persones com a excusa per a accions violentes, que també poden ser mortals. No ens hi hem acostumat a això, crec, però també aprenem a conviure-hi. Em fa gràcia, això sí, veure les similituds entre la mascareta i el niqab, ja que tots dos cobreixen part del rostre. Molta gent deu pensar que com se m’ocorre la comparativa, si en un cas és per motius higiènics i en un altre per motius incomprensibles. La veritat és que si preguntem als usuaris, tots diran que els porten per motius de seguretat. A mi, però, la motivació m’és irrellevant, el que m’interessa és veure com la indústria de la mascareta es troba en plena efervescència, amb una oferta de dissenys per a cada moment del dia, com el niqab.

En el cas del niqab, a més del tradicional en negre, de gasa, fa anys que es poden trobar en colors com el rosa, el blau, violeta, blanc, i en diferents tonalitats de marró i de vermell. També fets amb materials com la seda o la blonda. Les mascaretes tenen un recorregut diferent, perquè n’hi ha d’unisex, per a homes i per a dones, també per a joves i no tan joves. El material més utilitzat és el cotó, i el color que més es veu en homes, el negre. Per a elles, n’hi ha que poden combinar amb el vestit o amb les sabates. N’hi ha de divertits, amb dibuixos de dentadures o amb motius infantils. Diuen que la ment necessita omplir els buits d’informació fins a aconseguir una seqüència lògica, encara que sigui falsa. En aquest cas, la manca d’informació, o de confiança en la informació, s’ha suplert amb l’emoció més difícil de gestionar: la por. La por s’escampa a molta velocitat, i pot paralitzar, cert. Però també és cert que les persones trobem mecanismes d’adaptació. Em fa l’efecte que el mecanisme que més punts té ara mateix és la moda, una cosa així com si et lleves amb por, dedica uns minuts a triar la mascareta que millor combini. Podem omplir els calaixos de mascaretes, ordenades per colors, i inventar una manera elegant d’endreçar-les.