Esclaus

Adam Smith, un dels economistes clàssics més rellevants, escrivia, cap a la segona meitat del segle XVIII, que l’experiència de totes les èpoques i nacions demostra que el treball executat per esclaus és el més car de tots, encara que aparentment només costi el manteniment, ja que si una persona no pot adquirit propietats només està interessada a menjar tot el que pugui i a treballar el menys possible. Qualsevol treball que faci més enllà del necessari per al manteniment propi només pot ser imposat per la violència, i mai no el farà voluntàriament. Els esclaus, segueix Smith, rarament tenen inventiva, per això les innovacions més importants, tant en maquinària com en organització i distribució de la feina per a facilitar o reduir les tasques, són descobertes per persones lliures. Segons l’economista, si un esclau proposés una millora, l’amo probablement la consideraria un suggeriment atribuïble a la mandra. Adam Smith, pare del liberalisme, era un ferm defensor de l’abolicionisme. Si parlem d’esclavitud, la imatge més invocada seria una plantació de cotó al sud dels Estats Units. I és que, fins a l’aprovació de la 13a esmena a la Constitució d’abolició de l’esclavitud, aprovada pel Congrés el 1864, hi havia gairebé un milió i mig d’esclaus. L’esclavitud, però, no té fronteres. Als països del Carib, l’abolició se situa entre Haití, el 1793, i Cuba el 1886. Fins llavors, era tan impune que els diaris li dedicaven una secció als classificats: “venta de esclavos”, al costat de la de “venta de animales”. A l’Espanya peninsular, l’abolició es va aprovar el 1837, i es va haver de ratificar el 1868. Hi ha documentada una venda d’esclaus al Marroc el 1766, i també registres d’esclaus en diferents localitats peninsulars que daten de 1818 o de 1833. A títol d’exemple, Barcelona va arribar a tenir un 10% de població esclava el segle XV, sense comptar que el port de la ciutat es va situar entre els més importants punts de tràfic d’aquest comerç d’horrors. Cadis, un altre punt estratègic de comerç humà, comptava amb 10 mil esclaus residents el segle XVII. El tràfic d’esclaus a Espanya va ser molt rendible, i encara perduren cognoms associats a aquelles fortunes que s’hi van engreixar, actualment dedicades a altres sectors. Ara fa un any, el president de Mèxic va exigir al rei d’Espanya que demanés perdó pels abusos comesos en la conquista d’Amèrica. Sí, Espanya ha de demanar perdó pels crims contra la Humanitat comesos durant més de 400 anys de comerç de persones emparat per la legislació, i no només a Mèxic. En aquella Espanya que va institucionalitzar el crim, hi ha incloses moltes personalitats catalanes, i si bé ningú no té control sobre el que van fer els avantpassats, encara que n’aprofiti els fruits, sí que pot decidir seguir amb la manipulació històrica o fer-ne acte públic de contrició.