El dia després

En el bell mig d’alguna fase de desescalada, i a l’espera que no hi hagi més sorpreses, continuen les especulacions sobre el dia després. Com si s’hagués aturat tot mentrestant. Entre els que vaticinen que la normalitat tornarà, hi ha els que auguren que els xinesos o el americans, segons qui signi la travessa, trobaran una vacuna ràpidament, que potser no protegeixi al 100% però que faci la malaltia menys agressiva, com passa amb la grip. Feta la vacuna, o feta la cura, tot tornarà a ser com abans i aquí no ha passat res. Una història per explicar als fills o als néts. Altres pronostiquen que ens farem a tot, com sempre, i sigui quin sigui l’èxit del tractament o de la vacuna, se’ns passarà la por a esternudar, i tal dia farà un any. No tothom, però, hi està d’acord. També n’hi ha, i molts, que descriuen un món nou, sense contacte físic. Oficines on ningú no es toca, on les distàncies entre treballadors són de 2 metres, amb passadissos d’una sola direcció perquè no hi hagi possibilitat de trobar-se algú de cara. Desinfecció total, aires purificats, torns de treball, i, és clar, teletreball sempre que es pugui o s’acordi. Poc engrescador, sincerament, perquè si no puc fer una abraçada a algú o m’he de trobar amb el pot de desinfectant no sigui que hagin tocat el teclat, ja em direu quina societat haurem creat. El cert és que el dia després serem una mica més pobres alguns i bastant més que uns altres. Si tenen raó els que afirmen que després de la crisi de confinament no tardarem a recuperar els costums, també podria ser que en un excés d’optimisme estiguéssim posant les condicions per a una segona onada de confinament. Estaria bé, en aquest cas, que fos veritat que xinesos o nord-americans o tots dos amb europeus i qui més pugui afegir-s’hi, col·laboressin per trobar remei a aquesta infecció que ens ha agafat amb el peu canviat. D’altra banda, si els que defensen que tot farà un tomb, que les inversions en noves tecnologies, els torns de treball, les distàncies mínimes i el teletreball s’hauran d’implantar, caldrà tenir en compte el cost afegit que moltes empreses no podran assumir. I tancaran. O algú altre les comprarà i es farà més gran. La tendència a la concentració empresarial ja hi era, i potser el dia després se n’evidenciarà una acceleració. Perquè hauríem de saber que mentre molts ens dediquem a mirar de passar el dia com podem, alguns han aprofitat el temps i han decidit inversions en borsa que preveuen molt rendibles. I és que el món no s’ha aturat. I, ben mirat, tampoc no ha canviat gaire. Alguns, a treballar, peti qui peti. Altres, a casa, mirant el sostre o la nevera, o la pantalla. I uns pocs, els elegits, fent fortuna. Són just aquests els que em fan sentir que no sóc especial. Confesso que m’empipa.